{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"L'elefant a l'ombra - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"sthnSJvX5M\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lelefant-a-lombra\/\">L&#8217;elefant a l&#8217;ombra<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lelefant-a-lombra\/embed\/#?secret=sthnSJvX5M\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abL&#8217;elefant a l&#8217;ombra\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"sthnSJvX5M\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-125048-4-2.jpg","thumbnail_width":800,"thumbnail_height":665,"description":"L&rsquo;autora d&rsquo;aquest &agrave;lbum, Nadine Robert, va ser reconeguda pel&nbsp;New York Times&nbsp;el 2021 per la seva obra M&eacute;s enll&agrave; del bosc. En aquesta ocasi&oacute; ens ofereix un missatge tendre i poc usual sobre l&rsquo;acompanyament de la tristesa que il&middot;lustra Valerio Vidali. A la sabana, un grup d&rsquo;animals procuren que un elefant retrobi el gaudi per la vida, per&ograve; cap idea dels diferents col&middot;legues dona resultat: acudits del mico m&eacute;s c&ograve;mic, balls de cancan d&rsquo;estru&ccedil;os elegants i llaminadures d&rsquo;un cocodril servicial. Fins que arriba un petit desconegut que passava per all&agrave;. El ratol&iacute; li explica el problema en qu&egrave; es troba i aix&ograve; remou el protagonista, el fa plorar i comparteixen un moment d&rsquo;intens alleujament. Despr&eacute;s d&rsquo;aix&ograve; parteixen junts. Aquesta conversa (amb detalls potser massa minuciosos) funciona com a excusa per col&middot;locar els personatges en una situaci&oacute; emp&agrave;tica, sense la pressi&oacute; social d&rsquo;haver de recuperar el bon humor. L&#8217;univers visual creat per Vidali, que ha estat guardonat per importants fires internacionals d&rsquo;il&middot;lustraci&oacute;, dona carisma a l&rsquo;obra, en aquest cas amb formes senzilles i colors en degradats gaireb&eacute; fluor. El format horitzontal del llibre i la const&agrave;ncia de les escenes, sempre a doble p&agrave;gina, sumen coher&egrave;ncia narrativa i intensifiquen l&rsquo;expressi&oacute; deprimida del protagonista. L&rsquo;elefant apareix estirat a terra i majorment est&agrave;tic, aix&iacute; destaquen m&eacute;s els pocs moviments que fa quan intenten animar-lo. Ocupa la p&agrave;gina amb foscor, mentre que els altres animals s&oacute;n a les zones il&middot;luminades del paisatge. Compositivament, la l&iacute;nia de l&rsquo;horitz&oacute; ens situa tamb&eacute; temporalment perqu&egrave; observem els canvis del sol i la lluna en una jornada pr&agrave;cticament sencera. Precisament el cl&iacute;max de la hist&ograve;ria coincideix amb una posta de sol luminescent i delicad&iacute;ssima. I &eacute;s la clau dibuixada a la lluna la que porta un final suggeridor i simb&ograve;lic. Les guardes ens fan passar tamb&eacute; d&rsquo;un escenari de llum a la nit, o de l&rsquo;espai assolellat a l&rsquo;espai d&rsquo;ombra, una altra manera m&eacute;s d&rsquo;afinar l&rsquo;obra. ROBERT, Nadine Raquel Sol\u00e0 Valerio Vidali Libros del Zorro Rojo"}