{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Les Brufes - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"DHFpeJCFRU\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-brufes\/\">Les Brufes<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-brufes\/embed\/#?secret=DHFpeJCFRU\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLes Brufes\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"DHFpeJCFRU\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-949150-4-8.jpg","thumbnail_width":695,"thumbnail_height":749,"description":"Les Brufes&nbsp;explica la hist&ograve;ria de dos personatges que es troben, una bruixa i una fada, cap de les quals est&agrave; contenta amb la seva condici&oacute;: a la Bru no li agrada ser una bruixa i a la Fa no li agrada ser una fada. Per&ograve; el problema s&#8217;arreglar&agrave; quan l&#8217;atzar far&agrave; que bruixa i fada es trobin i vegin que totes dues es poden complementar. No ens trobem davant d&#8217;un&nbsp;conte&nbsp;alli&ccedil;onador, sin&oacute; d&#8217;uns&nbsp;fets que passen i que caminen cap a un final feli&ccedil; sense buscar tres peus al gat, amb una hist&ograve;ria alegre i plena de bones intencions que es reflecteixen en les paraules, plenes de connotacions d&ograve;cils, que busquen en tot moment crear una sensaci&oacute; agradable. El text d&#8217;Anna Rispau i Tessa Juli&agrave; es narra tot en present, com si alg&uacute; ens expliqu&eacute;s el que succeeix de manera col&middot;loquial, sense que, a priori, res ens sembli ni positiu ni negatiu. &Eacute;s una manera d&#8217;expressar-se que s&#8217;acosta a la que fan servir els infants que narren els esdeveniments. Aquest estil t&eacute; un per&ograve;, i &eacute;s que el text es torna una mica embolicat: les accions passen massa r&agrave;pides, sense assentar-se, i oblidant sovint els referents dels actes esmentats. La quasi nul&middot;la utilitzaci&oacute; de comes i el constant &uacute;s del present d&#8217;indicatiu fan que la lectura sigui molt fuga&ccedil;. Aix&iacute; doncs, els personatges, i el conflicte i la resoluci&oacute;, passen, en certa manera, volant. El duet d&#8217;escriptores es complementa b&eacute;. &Eacute;s ben probable que Anna Rispau, m&eacute;s avesada a la poesia, hagi estat l&#8217;encarregada dels encanteris, que agradaran als&nbsp;lectors, i que apareixen en lletra de pal i en negreta. Ajuden a la flu&iuml;desa de la hist&ograve;ria &ndash;enteneu-ho en certs moments com una virtut i una manera de fer&ndash; les il&middot;lustracions&nbsp;de&nbsp;Valent&iacute; Gubianas. L&#8217;artista, tal com ens t&eacute; acostumats, es mostra desinhibit en la pinzellada, el tra&ccedil;, el festival crom&agrave;tic o les composicions. Combinant les aig&uuml;es i la punta seca, deforma, gira i juga amb les formes al seu gust, que realment fan cr&eacute;ixer el llibre. Pel que fa a la maquetaci&oacute;, tenim la sensaci&oacute; que en determinades il&middot;lustracions falta espai per encabir el text, o si m&eacute;s no n&#8217;hi ha poc. Imatge i text haurien agra&iuml;t un format m&eacute;s gran. RISPAU, Anna; JULI\u00c0, Tessa Valent\u00ed Gubianes Mosaics"}