{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Les esferes del temps - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"WJgG4x6SVF\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-esferes-del-temps\/\">Les esferes del temps<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-esferes-del-temps\/embed\/#?secret=WJgG4x6SVF\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLes esferes del temps\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"WJgG4x6SVF\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-246-6957-7.jpg","thumbnail_width":229,"thumbnail_height":345,"description":"De Monta&ntilde;&aacute;, en coneix&iacute;em&nbsp;El bol&iacute;graf de Higgs i hi hav&iacute;em xalat. Per&ograve; Les esferes del temps porta el lector literalment cap a altres dimensions. Com l&rsquo;estructura del relat heroic demana, en Dom&egrave;nec &eacute;s un noi orfe que duu una vida trista i plena de penalitats: &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica raresa de veritat en un circ ambulant tronat que arriba a la Barcelona de l&rsquo;Exposici&oacute; Universal de 1888. S&rsquo;hi guanya la vida gr&agrave;cies al dubt&oacute;s m&egrave;rit de tenir el cos cobert d&rsquo;espantoses cicatrius, producte d&rsquo;un passat que se li ha esborrat de la mem&ograve;ria. El dissortat noi descobreix de manera simult&agrave;nia que el seu dest&iacute; est&agrave; lligat al del poderos&iacute;ssim i malvat Basilisc, i que ell mateix t&eacute; un poder capa&ccedil; de plantar-li cara. Sense pensar-s&rsquo;hi gaire, en Dom&egrave;nec passa a formar part d&rsquo;una mena d&rsquo;X-Men nostrats, d&rsquo;un passat que barreja hist&ograve;ria real, hist&ograve;ria alternativa i sobretot una fantasia i una acci&oacute; desbordants, on trobem ci&egrave;ncia del segle XIX, l&rsquo;Atl&agrave;ntida, i l&rsquo;eterna lluita del b&eacute; contra el mal. Una hist&ograve;ria amb un protagonista ben delineat, uns secundaris de pes i un antagonista temible, elements tots que configuren una trama steampunk (la portada, fant&agrave;stica, ho suggereix) que deixa el lector sense al&egrave;. La prova &eacute;s que, quan acabes un cap&iacute;tol i llegeixes de cua d&#8217;ull el t&iacute;tol del seg&uuml;ent, ja has begut oli. Les esferes del temps presenta prou m&egrave;rits per haver obtingut el Premi Joaquim Ruyra de l&rsquo;any passat, i encara m&eacute;s, insistim, per ser llegit d&rsquo;una tirada. No voldria acabar, per&ograve;, sense un apunt que, com a fil&ograve;leg, em t&eacute; el cor robat: Monta&ntilde;&aacute; recrea en els di&agrave;legs el to ret&ograve;ric, genu&iacute; per&ograve; prefabri&agrave;, del catal&agrave; de finals del segle XIX, i ho fa de manera versemblant i entenedora. Una del&iacute;cia, tot plegat. MONTA\u00d1\u00c1, Rub\u00e8n  La Galera"}