{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Les estructures elementals de la narrativa - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"zuBg7KIlof\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-estructures-elementals-de-la-narrativa\/\">Les estructures elementals de la narrativa<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-estructures-elementals-de-la-narrativa\/embed\/#?secret=zuBg7KIlof\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLes estructures elementals de la narrativa\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"zuBg7KIlof\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18226-04-5.jpg","thumbnail_width":521,"thumbnail_height":800,"description":"Albert S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol (Barcelona, 1965), l&#8217;autor de l&#8217;arxillegida La pell freda (La Campana, 2002), ens ofereix la seva f&oacute;rmula per escriure narrativa i, al mateix temps, per a l&#8217;an&agrave;lisi de tot tipus de novel&middot;la, pel&middot;l&iacute;cula o s&egrave;rie. I l&#8217;eina que ens ofereix S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol rep un nom tan singular com &eacute;s el de Papitu, i en justifica la utilitat en el m&oacute;n de la narrativa, i els seus l&iacute;mits, amb les paraules seg&uuml;ents: &laquo;&Eacute;s impossible aixecar una catedral sense pl&agrave;nols, i, al mateix temps, si nom&eacute;s tens un pl&agrave;nol no aixecar&agrave;s ni una barraca.&raquo; &Eacute;s a dir, el Papitu &eacute;s una esp&egrave;cie de f&oacute;rmula, de mapa, basada en diferents elements que l&#8217;autor&nbsp;bateja amb noms com Factor desencadenant (Fd), Presentaci&oacute; del protagonista (Pp), Primer Gir narratiu (1Gn), etc.&nbsp;A partir d&#8217;aquests elements, col&middot;locats en un ordre concret damunt d&#8217;una l&iacute;nia &laquo;temporal&raquo; i endre&ccedil;ats en tres grans actes, el segon dels quals &eacute;s prioritari que s&#8217;organitzi en quatre Blocs narratius (Bn), es pot analitzar la gran majoria de la novel&middot;la moderna de refer&egrave;ncia. I per demostrar-ho ho aplica a&nbsp;El duelista, de Joseph Conrad, i a la pel&middot;l&iacute;cula Tibur&oacute;n, de Steven Spielberg. I en ambd&oacute;s casos li funciona.&nbsp; Vagi a l&#8217;avan&ccedil;ada que el llibre de S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol ens descobreix la sopa d&#8217;all, per&ograve; &eacute;s una sopa molt ben assaonada. Perqu&egrave; cap als anys noranta del segle passat, per exemple, l&#8217;escriptora Merc&egrave; Company ja va proposar una f&oacute;rmula de creaci&oacute; liter&agrave;ria i, a partir d&#8217;ella, fins i tot va crear una escola d&#8217;escriptura que amb els anys, i despr&eacute;s de m&uacute;ltiples avatars, va esdevenir l&#8217;Escola d&#8217;Escriptura de l&#8217;Ateneu Barcelon&egrave;s. &Eacute;s a dir, l&#8217;escriptora Merc&egrave; Company tamb&eacute; tenia el seu Papitu. Per&ograve; la virtut del llibre de S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol &eacute;s que ho posa per escrit, negre sobre blanc, apte per a tots els p&uacute;blics, amanit amb an&egrave;cdotes i exemples de la seva formaci&oacute; d&#8217;antrop&ograve;leg, i tot plegat fa que la sopa la puguem pair amb gran facilitat. A m&eacute;s, el llibre ens permet aprendre&#8217;n tots els sabors per poder-la cuinar nosaltres i per aplicar-la en tots els suports narratius. En definitiva, si us dediqueu a mediar, a criticar o fins i tot a crear, el Papitu pot ser una bona base per a l&#8217;an&agrave;lisi i creaci&oacute; de l&#8217;escrit. Una eina que ens ajudar&agrave; a entendre, a aquells que no tinguin m&egrave;tode i a aquells que vulguin reflexionar sobre el propi, per qu&egrave; una obra est&agrave; constru&iuml;da sobre fonaments ferms o s&#8217;ensorrar&agrave; a la primera lectura.&nbsp; S\u00c1NCHEZ PI\u00d1OL, Albert  La Campana"}