{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Les noies - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"lpQAilHZOf\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-noies\/\">Les noies<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/les-noies\/embed\/#?secret=lpQAilHZOf\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLes noies\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"lpQAilHZOf\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1303-485-0.jpg","thumbnail_width":570,"thumbnail_height":735,"description":"\u00abLa vida no \u00e9s cap conte de fades\u00bb, li diu la tieta a la noia que dorm des de fa mesos amb un gripau al llit, un animal\u00f3\u00a0xerraire que no es convertir\u00e0 en pr\u00edncep encara que el besi dia rere dia. I si ho fos, per\u00f2? A Les noies, l\u2019autora neerlandesa Annet Schaap reescriu set contes tradicionals \u2013cinc dels germans Grimm i dos de Perrault\u2013 ambientant-los en l\u2019actualitat: una noia que va a ca l\u2019\u00e0via i anhela trobar-se un llop, una altra que ha de cosir fils d\u2019or per guanyar-se els favors del rei, dues germanes amb un pare obsessionat a la feina a qui van a buscar deixant un rastre de trossets de galeta, una noia que vol un pr\u00edncep per\u00f2 t\u00e9 un gripau, una nena obligada a treballar fent feines a casa del capell\u00e0, sense poder entrar en una de les habitacions; una noia amb una germana que no es desperta mai, una princesa que neix monstruosa i l\u2019envien a viure a una torre. Noies. I \u00e9s que en el recull de relats de Schaap, com b\u00e9 insinua el t\u00edtol, els personatges femenins ja no tenen el paper passiu dels contes tradicionals de Grimm i Perrault, on el seu objectiu era l\u2019amor rom\u00e0ntic i tenien sempre un desenlla\u00e7 tr\u00e0gic \u2013o esperaven a ser salvades per homes. Tot el contrari: s\u00f3n elles les protagonistes d\u2019aquestes hist\u00f2ries, les que s\u2019enfronten de cara als perills d\u2019una societat que les maltracta. Si b\u00e9 el llibre t\u00e9 alguns defectes \u2013com que de vegades s\u2019enganxa massa al text original o algun comportament sense sentit dels personatges\u2013, queden compensats per les imatges que acompanyen el text i l\u2019estil impecable de l\u2019autora. D\u2019una banda, les il\u00b7lustracions, en blanc i negre i amb tra\u00e7os rectilinis, estan fetes per la mateixa Schaap \u2013probablement seguint la t\u00e8cnica de l\u2019esgrafiadura\u2013 i abunden en el llibre. De l\u2019altra, les descripcions tant ambientals com dels personatges construeixen la foscor que traspua l\u2019obra. Maria Rosich ho trasllada de manera sublim al catal\u00e0 \u2013a destacar, especialment, el darrer relat, on aconsegueix traduir amb naturalitat i de manera genu\u00efna al catal\u00e0 un reguitzell de paraules malsonants. SCHAAP, Annet Maria Rosich Andreu Pag\u00e8s Editors"}