{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"L'interrogant gegant - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"noLdvpcWfZ\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/linterrogant-gegant\/\">L&#8217;interrogant gegant<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/linterrogant-gegant\/embed\/#?secret=noLdvpcWfZ\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abL&#8217;interrogant gegant\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"noLdvpcWfZ\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1684-442-5.jpg","thumbnail_width":735,"thumbnail_height":800,"description":"Eul\u00e0lia Canal (Granollers, 1963) ha escrit un nou conte que s\u2019emmarca dins el seu estil i manera de fer habitual, proper a la l\u00f2gica i al punt de vista de l\u2019infant. Amb sensibilitat i una prosa clara, sense artificis superflus, repr\u00e8n la voluntat de parlar de la guerra a primers lectors, com ja havia fet a La nena que nom\u00e9s es va poder endur una cosa (Animallibres, 2014). Si en aquella ocasi\u00f3, per\u00f2, el to emprat era el p\u00f2etic, ara Canal ha inventat una petita aventura que amaga una trama m\u00e9s complexa, amb certes dosis de misteri, un punt d\u2019humor i molt d\u2019enginy. Tres germans passegen per la neu, prop de casa, quan els sorpr\u00e8n el vol d\u2019un avi\u00f3 de guerra. Per sort, un afortunat i atzar\u00f3s malent\u00e8s els salvar\u00e0 d\u2019un possible bombardeig. Canal mai oblida que escriu per explicar-nos una hist\u00f2ria, cosa que semblaria \u00f2bvia, i a m\u00e9s t\u00e9 l\u2019habilitat de crear personatges que, en poques p\u00e0gines,\u00a0es tornen molt propers als lectors. Segurament per aix\u00f2 \u00e9s autora d\u2019algunes de les obres de narrativa infantil m\u00e9s interessants dels darrers anys a casa nostra. I segurament per aix\u00f2 l\u2019editorial Animallibres li ha fet el regal de convertir el seu conte en un llibre il\u00b7lustrat de gran format. Alg\u00fa podr\u00e0 pensar que l\u2019afer de l\u2019interrogant \u00e9s poc cre\u00efble. No \u00e9s el meu cas. Jo nom\u00e9s tinc dubtes sobre si l\u2019autora hauria arrodonit o matisat una mica m\u00e9s el text si el llibre s\u2019hagu\u00e9s publicat en format de novel\u00b7la. En tot cas, el treball d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3 de Sebasti\u00e0 Serra \u00e9s espectacular i multiplica enormement l\u2019efecte final del llibre. L\u2019il\u00b7lustrador desplega tots els recursos de punts de vista, canvis de plans, zooms, per aconseguir el ritme que exigeix l\u2019aventura. Alhora, per ser fidel al to i la voluntat del text, renuncia a explotar el joc de contrastos del blanc de la p\u00e0gina, el fred i la cruesa de la guerra, contraposada al caliu protector familiar, a la pau. Al contrari, Serra banya tota la hist\u00f2ria amb una calidesa reconfortant, que, com buscava Canal, ens permetr\u00e0 compartir el llibre amb els m\u00e9s petits, introduint des de la calma un tema que, malgrat que no ens agrada, forma part de la nostra realitat. CANAL, Eul\u00e0lia Sebasti\u00e0 Serra Animallibres"}