{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Ll\u00edvia - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"Ii8Cc2iLsx\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/llivia\/\">Ll\u00edvia<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/llivia\/embed\/#?secret=Ii8Cc2iLsx\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLl\u00edvia\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"Ii8Cc2iLsx\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-942731-7-9.jpg","thumbnail_width":584,"thumbnail_height":800,"description":"La Ll\u00edvia \u00e9s un gos d&#8217;atura que nom\u00e9s coneix l&#8217;olor de la muntanya: ha pasturat bens, ha tingut cadells que no han sobreviscut, fins i tot ha estat lligada amb una cadena observant la llibertat de qu\u00e8 no podia fruir. Malgrat la duresa, a aquesta gossa de pelatge llarg i bru li agrada el camp. Un dia, per\u00f2, la seva mestressa la deixa en una casa estranya, a la ciutat, on descobreix que hi ha altres maneres de viure i relacionar-se amb els humans. Recuperat del 1982 \u2013tal com es va concebre aleshores, sense modificacions\u2013, a trav\u00e9s d&#8217;aquest \u00e0lbum viatgem al passat, m\u00e9s de trenta anys enrere. Quan es reedita una obra antiga, de vegades resulta dif\u00edcil valorar-la amb els ulls d&#8217;avui; aqu\u00ed hi ha en joc el context en qu\u00e8 es va publicar. En aquest sentit, sorpr\u00e8n la mala premsa que es fa de la vida al camp i que, per contra, s&#8217;idealitzi la ciutat. Si m\u00e9s no, no estem acostumats als tons amargs, tenint en compte la tend\u00e8ncia a endolcir hist\u00f2ries en llibres infantils. A m\u00e9s, segurament no hi havia cap voluntat de cr\u00edtica, per part de l&#8217;autora, sin\u00f3 que senzillament el primer escenari, el rural, el descriu sense embuts. D&#8217;altra banda, est\u00e0 b\u00e9 que, m\u00e9s de tres d\u00e8cades despr\u00e9s, els infants tinguin la possibilitat de continuar llegint i mirant una obra de Carme Sol\u00e9. N\u2019hem conegut tants, d\u2019il\u00b7lustradors, que de vegades oblidem que als anys vuitanta la il\u00b7lustraci\u00f3 catalana gaudia de molt bona salut: Carme Sol\u00e9 hi va tenir a veure, sens dubte. Si no, nom\u00e9s cal observar la seva naturalitat a l\u2019hora de crear escenes, que se succeeixen fluides a trav\u00e9s del relat; unes composicions amb el punt just de quietud i dinamisme; una paleta crom\u00e0tica que encaixa a la perfecci\u00f3; la construcci\u00f3 de personatges que riuen quan han de riure i ploren quan han de plorar, i, el m\u00e9s important, un estil indiscutiblement personal. SOL\u00c9 VENDRELL, Carme  Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat \/ Magenta Universal Productions"}