{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Lluny - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"I4Ogkfluxj\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lluny\/\">Lluny<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lluny\/embed\/#?secret=I4Ogkfluxj\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abLluny\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"I4Ogkfluxj\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-17555-74-0.jpg","thumbnail_width":420,"thumbnail_height":530,"description":"Lluny &eacute;s una obra dif&iacute;cil de classificar perqu&egrave; porta impl&iacute;cit tot l&rsquo;univers personal no nom&eacute;s d&rsquo;un artista sin&oacute; gaireb&eacute; de tota una fam&iacute;lia de creadors, i &eacute;s alhora un homenatge a l&rsquo;escriptor i il&middot;lustrador Bernat Cormand, que ens va deixar el 20 de juny del 2021. I &eacute;s tot un treball documental que permet descobrir quin &eacute;s el proc&eacute;s de creaci&oacute; d&rsquo;un &agrave;lbum il&middot;lustrat. Per&ograve; sobretot &eacute;s el conte p&ograve;stum d&rsquo;en Bernat, acabat per en Mart&iacute; Cormand a partir del gui&oacute; i els esbossos que havia deixat el seu germ&agrave;. Un conte creat a quatre mans, o a sis, si hi afegim la important tasca de l&rsquo;editora i amiga Arianna Squilloni. O fins i tot a vuit, si comptem la separata de Gen&iacute;s Cormand que acompanya el llibre i que esdev&eacute; part imprescindible per entendre l&rsquo;obra en tota la seva dimensi&oacute;. No sabrem mai com hauria estat Lluny si en Bernat l&rsquo;hagu&eacute;s acabat, per&ograve; en tot cas la versi&oacute; actual mant&eacute; l&rsquo;esperit i sensibilitat que definia la seva obra. Mart&iacute; Cormand, reconegut pintor establert a Nova York, ha treballat de manera excel&middot;lent i molt curosa seguint totes les indicacions que en Bernat havia deixat escrites, canviant, aix&ograve; s&iacute;, el seu llapis caracter&iacute;stic per la pintura a l&rsquo;oli amb qu&egrave; ell treballa habitualment. Tot i el canvi de t&egrave;cnica, visualment el llibre presenta la sobrietat, el silenci i l&rsquo;ordre que buscava en Bernat i mant&eacute; aquell punt de desconcert o d&rsquo;estranyesa que sempre tenen les seves obres. &nbsp; Narrativament hi apareixen temes com el viatge, el vincle i el creixement personal, que ens remeten a&nbsp;obres seves anteriors com El dibuixant d&rsquo;ossos, Els dies feli&ccedil;os o El nen perfecte. Per&ograve; en la hist&ograve;ria de Lluny hi trobem un tema nou: aquesta necessitat de fugir del brogit del m&oacute;n a la recerca d&rsquo;un lloc tranquil i silenci&oacute;s on estar-hi b&eacute;.&nbsp;Un cop m&eacute;s&nbsp;se&#8217;ns fa pal&egrave;s&nbsp;que&nbsp;Bernat Cormand &eacute;s un autor ferm i sensible, que en cada nova obra es despulla davant el lector&nbsp;oferint-li una hist&ograve;ria &iacute;ntima, secreta i, a voltes, dolorosa. La separata que signa Gen&iacute;s Cormand, germ&agrave; i periodista, mostra l&#8217;storyboard del llibre i unes fotografies de l&rsquo;estudi d&rsquo;en Bernat amb les dues&nbsp;il&middot;lustracions que s&oacute;n l&rsquo;origen de Lluny.&nbsp;Malauradament, l&rsquo;emoci&oacute; de descobrir el proc&eacute;s de creaci&oacute; de l&#8217;obra i de&nbsp;veure com era el seu espai de treball es barreja amb la tristesa de pensar en els bons llibres que en Bernat ja no ens podr&agrave; escriure ni il&middot;lustrar. CORMAND, Bernat; CORMAND, Mart\u00ed  A Buen Paso"}