{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"L'\u00faltim monstre - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"RR6tU1AQsB\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lultim-monstre\/\">L&#8217;\u00faltim monstre<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lultim-monstre\/embed\/#?secret=RR6tU1AQsB\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abL&#8217;\u00faltim monstre\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"RR6tU1AQsB\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1859-288-1.jpeg","thumbnail_width":507,"thumbnail_height":800,"description":"Darrerament, hi ha pocs monstres de la literatura infantil que dediquin la jornada a aterrir la gent. De fet, una gran majoria prefereixen ser amables i confraternitzar amb les que abans eren les seves v&iacute;ctimes, especialment amb els infants. I la criatura verda i peluda protagonista d&rsquo;aquesta novel&middot;la no n&rsquo;&eacute;s una excepci&oacute;. En el seu cas, l&rsquo;&egrave;xode rural provoca que es quedi sense clientela; per aix&ograve; viatja a la ciutat per continuar esfereint la gent, per&ograve; all&agrave; no el veu ning&uacute;. Desesperat, torna al poble, on prova d&rsquo;atemorir el nen que ha arribat de vacances, per&ograve; tanmateix tampoc ho aconsegueix. D&rsquo;aqu&iacute;&nbsp;en neix una tendra amistat que, tot i que nom&eacute;s es pot mantenir en &egrave;poques d&rsquo;estiueig, fa estovar del tot el cor de l&rsquo;espantall. Malgrat la perseveran&ccedil;a que mostra el personatge principal per mantenir-se ferm en la seva naturalesa, acaba sucumbint a l&rsquo;actualitat i deixa de fer por. Aquesta mena de conversions, tot i ser trencadores en el seu moment, ara ja no sorprenen. En canvi, l&rsquo;estil &agrave;gil, de frases breus i amb tocs humor&iacute;stics que utilitza Joan de D&eacute;u Prats &eacute;s adequat al p&uacute;blic a qui va dirigit el llibre i afavoreix la lectura aut&ograve;noma. Tot i aix&iacute;, alguns girs una mica bruscos en el relat, com ara l&rsquo;estat d&rsquo;&agrave;nim o les creences del protagonista, provoquen cert desconcert. Aquesta sensaci&oacute; s&#8217;amplia per l&rsquo;explicaci&oacute; desdibuixada del motiu pel qual els monstres ja no espanten: no sabem si &eacute;s perqu&egrave; qui viu a ciutat no s&rsquo;hi fixa, perqu&egrave; ja no es creu en les criatures malvades o, senzillament, perqu&egrave; ja no &eacute;s necessari corgla&ccedil;ar a ning&uacute;. En definitiva, el relat no acaba de conv&egrave;ncer. Aix&ograve; no obstant, conv&eacute; remarcar les m&eacute;s que expressives il&middot;lustracions de Kim Amate, que transmeten, matisen i amplien el que expressa l&rsquo;escrit (alguna, ir&ograve;nicament, pot esgarrifar una mica el lector) i pr&agrave;cticament permeten seguir la hist&ograve;ria sense necessitat del text. Si b&eacute; trobem alguns aspectes interessants dins l&rsquo;obra, el resultat final &eacute;s for&ccedil;a pla. No podem deixar de preguntar-nos qu&egrave; passaria si aquest o algun altre monstre decidissin trencar amb la tend&egrave;ncia i comen&ccedil;ar a esporuguir altra vegada. &nbsp; PRATS, Joan de D\u00e9u Kim Amate Animallibres"}