{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"L'\u00faltima cuca de llum - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"K8pjn4eVb8\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lultima-cuca-de-llum\/\">L&#8217;\u00faltima cuca de llum<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/lultima-cuca-de-llum\/embed\/#?secret=K8pjn4eVb8\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abL&#8217;\u00faltima cuca de llum\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"K8pjn4eVb8\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-99920-53-89-8.jpeg","thumbnail_width":633,"thumbnail_height":800,"description":"L\u2019\u00faltima cuca de llum ens narra les viv\u00e8ncies i records d\u2019una lluerna. El llibre comen\u00e7a amb una gran conversa de la petita cuca de llum amb la seva \u00e0via, que ens apropa a una llegenda on s\u2019esclareix el perqu\u00e8 de la llum d\u2019aquests animalons. La cuca, seguidament, ens presenta la seva realitat a la vall on viu per, finalment, explicar-nos com \u00e9s traslladada a una altra vall per un grup de persones que lluita per la seva conservaci\u00f3. Aix\u00ed doncs, el text passa\u00a0de ser una rondalla m\u00e0gica (fins a la meitat del llibre) a, despr\u00e9s, transformar-se en una apologia de la conservaci\u00f3 dels ecosistemes de les valls\u00a0i parlar del perill que suposen algunes actuacions dels \u00e9ssers humans, i finalitzar\u00a0amb un al\u00e8 d\u2019esperan\u00e7a per a la seva esp\u00e8cie i la natura en general. El text \u00e9s correcte, de llenguatge acurat i de paraules pensades. No \u00e9s d\u2019estranyar, fent una repassada a la biografia i a l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019autor. En podeu saber m\u00e9s aqu\u00ed. Es respira, especialment al comen\u00e7ament, una aroma for\u00e7a dol\u00e7a i un esperit que frega un cert moralisme ben ent\u00e8s. Com ja hem deixat entreveure, l\u2019estil \u00e9s el punt fort de l\u2019escriptor. Algun mot que pot semblar dif\u00edcil per al lector est\u00e0 fant\u00e0sticament definit dintre del context, o b\u00e9 s\u2019aprofita per introduir-lo a la conversa quan la cuca t\u00e9 dubtes del seu significat. \u00c9s d\u2019aquells escriptors que ens fa enriquir el llenguatge. El text flueix, nom\u00e9s cal llegir-lo en veu alta per adonar-nos-en, per\u00f2 potser els par\u00e0grafs s\u00f3n massa llargs i atape\u00efts, i poden ser poc atractius per a alguns lectors, que necessitaran un respir entre l&#8217;un i l&#8217;altre. L&#8217;art d\u2019Ignasi Blanch, fresc i r\u00e0pid a partir del guaix i el llapis, dota els seus personatges d\u2019una melancolia especial. Centra la nostra mirada en el punt de vista dels insectes, de manera que els humans s\u00f3n presentats com a invasors. Fant\u00e0stic el fora de pla d\u2019aquests humans, presentats en un pla americ\u00e0 invertit: nom\u00e9s els veiem les cames i una part dels bra\u00e7os, cosa que els despersonalitza i els universalitza alhora. Per\u00a0saber m\u00e9s coses d&#8217;aquesta editorial del petit pa\u00eds ve\u00ed, feu clic\u00a0aqu\u00ed. MART\u00cd BERTRAN, Pere Ignasi Blanch Andorra"}