{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Marieta i el mort - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"D8PqHqMX7D\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/marieta-i-el-mort\/\">Marieta i el mort<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/marieta-i-el-mort\/embed\/#?secret=D8PqHqMX7D\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abMarieta i el mort\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"D8PqHqMX7D\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/Marietaielmort.jpg","thumbnail_width":1440,"thumbnail_height":1440,"description":"La rondall\u00edstica d\u2019aqu\u00ed i d\u2019arreu abasta narracions de tem\u00e0tica ben diversa, sense excloure el relat destinat a fer por de la bona als seus receptors. D\u2019aquest fet sembla ser-ne ben conscient el Museu Valenci\u00e0 d\u2019Etnologia, l\u2019ETNO, que edita una col\u00b7lecci\u00f3 singular titulada \u201cEspanta la por!\u201d a la qual pertany aquest t\u00edtol que ara ressenyem. Es tracta de l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019una rondalla molt estesa arreu dels Pa\u00efsos Catalans, que narra la terror\u00edfica venjan\u00e7a d\u2019un mort a qui una xiqueta li ha pispat un os, per culpa d\u2019haver fet tard a la carnisseria i de no haver comprat all\u00f2 que li havia demanat la mare per tal de fer un bon brou ben substanci\u00f3s. Aquesta rondalla, que la tradici\u00f3 oral aconsella dirigir-la a un sol oient a l\u2019hora d\u2019anar a dormir, va escandint els moments m\u00e9s \u00e0lgids del relat en un crescendo cada cop m\u00e9s angoix\u00f3s que, si el narrador t\u00e9 tra\u00e7a, acabar\u00e0 en una apoteosi final de pessigolles. Qui l\u2019ha escoltada no pot oblidar, per anys que passin, aquell suspens -digne de Hitchcock- que es va repetint en veu cada cop m\u00e9s greu: \u201cMarieta, ja soc al primer esgla\u00f3\u2026\u201d Doncs b\u00e9, l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019aquest relat ha anat a c\u00e0rrec de Carles Cano, que \u00e9s un dels millors narradors de rondalles de tot el pa\u00eds. Aqu\u00ed demostra una tra\u00e7a excepcional en la barreja de fets quotidians (anar a comprar, jugar amb les amigues, dialogar amb la mare\u2026) i els fen\u00f2mens m\u00e9s extraordinaris (la resurrecci\u00f3 del mort), i una picardia inimitable a proporcionar respostes d\u2019all\u00f2 m\u00e9s plausibles als potser possibles interrogants del lector (l\u2019esquelet pot obrir la porta perqu\u00e8 en vida era manya!). Tot est\u00e0 servit amb un l\u00e8xic tan ric, els di\u00e0legs flueixen amb tanta naturalitat i vivor, i la intriga t\u00e9 un tan planer ritme ascendent que, francament, no es podia trobar en tot el pa\u00eds valenci\u00e0 un millor autor que ell, ni m\u00e9s destre en l\u2019art de fer \u201cpessigolles\u201d de les bones a la nostra parla de cada dia. No li queda enrere la tasca d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019Aitana Carrasco, que amb els seus collages fotogr\u00e0fics degudament retocats amb t\u00e8cniques pict\u00f2riques, atorga una molt m\u00e9s que escaient ambientaci\u00f3 a aquest conte popular. Carrasco tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019autora de l\u2019acurad\u00edssima maqueta del llibre i demostra saber molt b\u00e9 quin \u00e9s el material i l\u2019objectiu de la publicaci\u00f3,\u00a0 des de les guardes, fins als jocs tipogr\u00e0fics, passant per la tria i gradaci\u00f3 del binomi de colors negre i roig. I tot plegat, per acabar-ho d\u2019arrodonir, acaba amb una proposta de joc al capdavall del llibre, a tall d\u2019ap\u00e8ndix: s\u2019hi explica com jugar a les tabes, un joc d\u2019ossos mil\u00b7lenari, pel cap baix!\u00a0 De llibres de rondalles captivadors com aquest en voldr\u00edem un cada setmana, ep, si pot ser! Cano, Carles Carrasco, Aitana Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia"}