{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Mem\u00f2ries d'una vaca - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"FerPPzgtOh\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/memories-duna-vaca\/\">Mem\u00f2ries d&#8217;una vaca<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/memories-duna-vaca\/embed\/#?secret=FerPPzgtOh\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abMem\u00f2ries d&#8217;una vaca\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"FerPPzgtOh\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-16698-59-2.jpg","thumbnail_width":519,"thumbnail_height":800,"description":"Mem&ograve;ries d&rsquo;una vaca es va publicar per primera vegada el 1991, ara fa trenta anys. &Eacute;s una novel&middot;la que ha esdevingut una de les obres m&eacute;s emblem&agrave;tiques del gran escriptor basc Bernardo Atxaga al costat d&rsquo;Obabakoak, El fill de l&rsquo;acordionista, L&rsquo;home sol o b&eacute; Xola i els lleons. L&#8217;autor ha conreat indistintament la literatura per a infants i la d&rsquo;adults, malgrat que la primera sovint s&rsquo;oblida en transcriure el seu brillant curr&iacute;culum. Des que es va editar, sempre m&rsquo;ha costat veure Mem&ograve;ries d&rsquo;una vaca etiquetada com a novel&middot;la juvenil, per les diverses capes i registres que abriga, pels recursos un p&egrave;l complexos que utilitza a l&rsquo;hora de narrar la hist&ograve;ria, per les constants i subtils refer&egrave;ncies al context hist&ograve;ric i social&#8230; &Eacute;s una etiqueta que l&rsquo;ha encasellat massa i no li ha perm&egrave;s arribar prou al p&uacute;blic adult, com caldria. Editorial Sembra la publica ara a la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Llavors&raquo;, un embolcall adre&ccedil;at a un ventall de p&uacute;blic m&eacute;s ampli que la col&middot;lecci&oacute; &laquo;Gran Angular&raquo;, o b&eacute; &laquo;El Vaixell de Vapor&raquo;, on el trob&agrave;vem anteriorment. Ll&agrave;stima, per&ograve;, de la mida de la lletra d&rsquo;aquesta col&middot;lecci&oacute;: una obra esdevinguda un cl&agrave;ssic agrairia una mida m&eacute;s generosa, i un tractament i un embolcall de regal, amb espais m&eacute;s amables que convidessin el lector a entrar-hi i admirar el paisatge amb m&eacute;s calma. La Mo &eacute;s una vaca que narra la seva vida, des que a finals de la guerra civil va n&eacute;ixer en un mas envoltat de boscos i de prats. Per totes bandes, el lector respira el m&oacute;n rural basc, i observa la guerra que s&rsquo;amaga i segueix movent-se per les muntanyes amb soldats clandestins que lluiten contra el general. &laquo;No hi ha res de m&eacute;s beneit al m&oacute;n que una vaca beneita&raquo;&nbsp;&eacute;s una frase que repeteix sovint La vache qui rit, companya de la Mo, i que descriu la seva forma de moure&rsquo;s per la vida. Ambdues s&rsquo;allunyen del grup i la seva mirada al m&oacute;n va molt m&eacute;s enll&agrave; de la d&rsquo;una vaca beneita. A l&rsquo;obra, &eacute;s altament interessant la veu narrativa en primera persona de la protagonista &ndash;que de fet s&oacute;n dues veus, dues maneres de ser, la de Mo i la del Pesat, la seva veu interior i consci&egrave;ncia, que la fa tocar de peus a terra, ben sovint&ndash;; la definici&oacute; precisa dels personatges i del seu tarann&agrave; ben diferenciat; la descripci&oacute; del m&oacute;n que els envolta, tant hist&ograve;ric com social; la mirada cr&iacute;tica amb la societat; la fina ironia; l&rsquo;evoluci&oacute; de la protagonista que s&rsquo;entrelluca en la valoraci&oacute; que va fent dels diversos successos&#8230; &laquo;El pitjor &eacute;s que recordar i abocar al paper el que vas recordant no et porta tranquil&middot;litat. En comptes de disminuir, les preguntes es multipliquen i l&rsquo;angoixa es torna m&eacute;s profunda.&raquo;&nbsp;Per tot plegat, val molt la pena endinsar-se, o b&eacute; tornar-se a endinsar, en les Mem&ograve;ries d&rsquo;una vaca. &nbsp; ATXAGA, Bernardo Pau Joan Hern\u00e0ndez Helgan Ambak Sembra"}