{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"M\u2019he deixat l\u2019esmorzar a casa - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"rpxxaAS8g3\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/mhe-deixat-lesmorzar-a-casa\/\">M\u2019he deixat l\u2019esmorzar a casa<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/mhe-deixat-lesmorzar-a-casa\/embed\/#?secret=rpxxaAS8g3\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abM\u2019he deixat l\u2019esmorzar a casa\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"rpxxaAS8g3\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-19659-48-4.jpg","thumbnail_width":507,"thumbnail_height":800,"description":"L&rsquo;Abel &eacute;s un nen que passa grans dificultats a casa: els seus pares no tenen feina i no poden oferir-li m&eacute;s que un &agrave;pat al dia si les coses van b&eacute;.&nbsp;A l&rsquo;Abel, un nen amb un cor que no li cap al cos, aquesta circumst&agrave;ncia li crea molta tensi&oacute; a l&rsquo;escola, on amaga, amb mentides, la gana que passa fins que no arriba l&rsquo;hora de dinar, el seu principal &agrave;pat del dia. Per&ograve; un dia una sorpresa l&rsquo;espera dins la motxilla: un entrep&agrave; de pernil per esmorzar que l&rsquo;Abel no ent&eacute;n d&rsquo;on ha aparegut. A partir d&rsquo;aqu&iacute; l&rsquo;Abel aplica l&rsquo;apof&egrave;nia per intentar escatir d&rsquo;on i com apareix aquell regal inesperat. Ho aconseguir&agrave;?&nbsp; Albert L&oacute;pez Vivancos (Badalona, 1965), actor, dramaturg i director teatral, &eacute;s una mica Rousseau: l&rsquo;infant &eacute;s bo per naturalesa, i aix&ograve; ho porta a extrems fins i tot insospitats, o si m&eacute;s no poc habituals en la naturalesa humana &mdash;nom&eacute;s cal llegir l&rsquo;escena amb el Ricard, que acusa injustificadament l&rsquo;Abel d&rsquo;haver-li robat els d&ograve;nuts, i la reacci&oacute; de l&rsquo;Abel davant de la falsa acusaci&oacute;&mdash;, que en alguns moments es porten a l&iacute;mits de bonhomia inhabituals. I aqu&iacute; &eacute;s on la hist&ograve;ria agafa un to inversemblant quan, en la segona part del llibre, l&rsquo;Abel i els seus amics participen en els jocs organitzats a l&rsquo;escola amb motiu de la festa de pijames.&nbsp; La hist&ograve;ria ens ofereix un final obert, amb diferents fils per lligar, que deixen un regust d&rsquo;obra inacabada, amb elements solts a tenir en compte de cara als lectors primerencs a qui va dirigida. A m&eacute;s, en les darreres p&agrave;gines del llibre, on es concreta el missatge general, es frega l&rsquo;alli&ccedil;onament de la m&agrave; d&rsquo;una misteriosa figura amb frases com: &laquo;I la vostra resposta al darrer dels enigmes no podia ser millor: compartir&raquo;. Quan hem de fer proselitisme a partir de la literatura infantil potser &eacute;s que creiem que no hem deixat prou clar el que el text transmet? La ratlla entre l&rsquo;adoctrinament i la literatura pot ser molt fina, per&ograve; hem d&rsquo;estar atents, perqu&egrave; amb uns missatges tan clars potser estem acontentant els adults, per&ograve; matem els joves lectors?&nbsp; L\u00d3PEZ VIVANCOS, Albert Roger Zanni Animallibres"}