{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Million reasons - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"nYEnHmG7LU\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/million-reasons\/\">Million reasons<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/million-reasons\/embed\/#?secret=nYEnHmG7LU\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abMillion reasons\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"nYEnHmG7LU\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-191503-94.jpg","thumbnail_width":250,"thumbnail_height":380,"description":"En aquesta novel&middot;la juvenil rom&agrave;ntica ambientada a Miami Beach es narra la hist&ograve;ria d&rsquo;amor i les desavinences constants entre la Jody, una noia que comen&ccedil;a el curs a un nou institut, i en Cameron, descrit com &laquo;el guaperes que t&eacute; molt mal car&agrave;cter&raquo;. La novel&middot;la est&agrave; amanida amb petites subtrames d&rsquo;amistats tra&iuml;des i la justificaci&oacute; en forma de passat tr&agrave;gic del comportament del protagonista mascul&iacute;, seguint el patr&oacute; &laquo;hate to love&raquo;&nbsp;de personatges que passen de l&rsquo;odi a l&rsquo;amor. La m&uacute;sica pop &eacute;s present en diversos moments: en un llistat de can&ccedil;ons inicial, en el nom dels cap&iacute;tols i en el mateix t&iacute;tol de la novel&middot;la, que pertany a una can&ccedil;&oacute; de Lady Gaga. Sempre &eacute;s lloable que una jove autora catalana publiqui una obra, i m&eacute;s encara quan parlem d&rsquo;un g&egrave;nere amb molta demanda i sovint desprestigiat. Ara b&eacute;, en aquest cas el que s&rsquo;ofereix &eacute;s, per una banda, una imitaci&oacute; poc original de les novel&middot;les juvenils rom&agrave;ntiques estatunidenques (farcida dels t&ograve;pics culturals propis), i per l&rsquo;altra, amb un text poc reeixit quant a forma; la car&egrave;ncia d&rsquo;estructura interna, el ritme mon&ograve;ton i les f&oacute;rmules repetitives quant a contingut i forma (per exemple, els problemes entre els protagonistes segueixen sempre el mateix patr&oacute;; l&rsquo;expressi&oacute; &laquo;posar els ulls en blanc&raquo; &eacute;s emprada exhaustivament). Potser t&eacute; a veure amb aix&ograve; el format original de l&rsquo;obra, escrita a la plataforma Wattpad quan l&rsquo;autora tot just tenia quinze anys; en aquest sentit, t&eacute; m&egrave;rit haver escrit una novel&middot;la tan extensa (i que forma part d&rsquo;una trilogia). Quant a la construcci&oacute; de personatges, s&oacute;n plans i estereotipats, i en alguns moments fins i tot incoherents (posem per cas l&rsquo;animadora Candice, que passa abruptament d&rsquo;un comportament a l&rsquo;oposat). Especialment preocupant &eacute;s la reproducci&oacute; de comportaments masculins masclistes i la seva acceptaci&oacute; per part de la protagonista femenina, que no nom&eacute;s ho tolera, &eacute;s que a m&eacute;s es veu atreta per un protagonista que la menyst&eacute; i la maltracta cont&iacute;nuament. Tot i algun cop d&rsquo;efecte pretesament &laquo;feminista&raquo; que la diferencia lleugerament de novel&middot;les obertament masclistes com After, la novel&middot;la acaba perpetuant la idea que en una relaci&oacute; amorosa els insults, la gelosia i les baralles cont&iacute;nues s&oacute;n normals i el comportament violent i dominant mascul&iacute; &eacute;s una cosa desitjable. Quant a la maquetaci&oacute;, tot i una tipografia correcta i un interlineat adequat, presenta uns marges laterals insuficients, cosa que dona com a resultat una taca de text deformada en el moment de la lectura. ESP\u00cdGOL, Judith  Fanbooks"}