{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Nanuc - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"qkjtr9TF5p\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/nanuc\/\">Nanuc<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/nanuc\/embed\/#?secret=qkjtr9TF5p\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abNanuc\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"qkjtr9TF5p\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-17082-17-8.jpg","thumbnail_width":551,"thumbnail_height":800,"description":"Jordi Ortiz (Barcelona, 1969) presenta una obra ambiciosa que gira entorn d\u2019uns ossos de neardentals trobats recentment en un jaciment, uns ossos que, segons els experts, demostrarien que l\u2019extinci\u00f3 d\u2019aquests hom\u00ednids va ser vint-i-cinc mil anys posterior al que s\u2019havia acceptat. Aquest \u00e9s el punt de partida de la novel\u00b7la, que arrenca amb un primer cap\u00edtol on Iulian Dumitrescu, catedr\u00e0tic de Geologia i Paleontologia a la Universitat de Bucarest, visita Miquel Palau, un bidell jubilat de Castellar de n\u2019Hug amb un passat d\u2019arque\u00f2leg aficionat. A partir del segon cap\u00edtol, per\u00f2, desapareixen aquests personatges, fem un salt monumental en el temps i retrocedim catorze mil cinc-cents anys, amb la intu\u00efci\u00f3 lectora que trobarem la resposta que buscaven Dumitrescu i Palau. Ortiz fa a partir d\u2019aqu\u00ed un retrat del dia a dia de diferents tribus, centrant-se principalment en la tribu dels llunaplena. L\u2019eix vertebrador de la novel\u00b7la, per\u00f2, \u00e9s el personatge de Nanuc, un foraster erudit que viatja pel m\u00f3n, a qui Ortiz fa servir de contrapunt als bruixots de les tribus, per posar en dubte o evid\u00e8ncia les creences, els costums i les pors de la gent d\u2019aquell per\u00edode. Malgrat que la idea inicial \u00e9s molt engrescadora i que Ortiz retrata b\u00e9 la quotidianitat i de l\u2019estil de vida de les tribus, al meu entendre hi ha alguna cosa que fa encallar la narraci\u00f3. La sensaci\u00f3 \u00e9s que l\u2019autor ha fet un bon treball previ, que ha dibuixat amb detall i encert els personatges, per\u00f2 a l\u2019hora de la veritat ha faltat polir tota aquesta informaci\u00f3, retallar, prioritzar fets. Al llarg de gaireb\u00e9 dues-centes p\u00e0gines, els lectors van movent-se en un terreny sense saber gaire les regles del joc. Falta un objectiu clar, un conflicte m\u00e9s evident, un canvi de ritme, alguna cosa que ens faci trempar. Per\u00f2 hem d\u2019esperar a la tercera i \u00faltima part del llibre per trobar-ho i, aleshores, ja \u00e9s liter\u00e0riament una mica massa tard. ORTIZ, Jordi  Gregal"}