{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Nebbia - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"kR4fqNfCEH\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/nebbia\/\">Nebbia<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/nebbia\/embed\/#?secret=kR4fqNfCEH\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abNebbia\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"kR4fqNfCEH\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-9026-195-8.jpg","thumbnail_width":516,"thumbnail_height":800,"description":"Nebbia, boira, una boira espessa que oculta la ciutat de Ven\u00e8cia i els secrets que s&#8217;hi amaguen, i les \u00e0nimes en pena que han deixat q\u00fcestions pendents de resoldre. En morir la mare, Gioia viatja a Ven\u00e8cia per anar a viure amb la seva tia, casada i amb una filla, segons les instruccions que la mare li deixa en una llargu\u00edssima carta, on li explica les circumst\u00e0ncies del seu naixement. A Ven\u00e8cia ser\u00e0 molt ben rebuda i acollida fins que arribar\u00e0 el marit de Gertrude, la seva tia, que de seguida mostrar\u00e0 malfian\u00e7a cap a la noieta. M\u00e9s malfian\u00e7a encara rebr\u00e0 de part de la vella dida de l&#8217;oncle, que, en tot moment i de manera sinistra, l&#8217;avisar\u00e0 dels perills que l&#8217;envoltaran a Ven\u00e8cia. L&#8217;autora fa un retrat clar i ben documentat de la Ven\u00e8cia exuberant del segle XVIII\u00a0(formes de vida, festes, llenguatge, carnavals) i tamb\u00e9 el fa de la part obscura, misteriosa i p\u00fatrida de la ciutat. Al llarg del primer ter\u00e7 de la novel\u00b7la, l&#8217;argument, la intriga&#8230; estan ben administrats. El lector t\u00e9 informacions que Gioia no t\u00e9 i est\u00e0 alerta de quan i com descobrir\u00e0 els misteris que l&#8217;envolten. Transcorren gaireb\u00e9 dues-centes p\u00e0gines m\u00e9s i, en arribar al final, hi ha un canvi de mirada: dos personatges nous i un de ben recent i poc clar tanquen la hist\u00f2ria. Decebedor. Ll\u00e0stima de Floriana, de la joveneta serventa Natalina, de l&#8217;oncle&#8230; perqu\u00e8 s\u00f3n personatges ben dibuixats, de qui el lector espera sentir la veu, que no es desenvolupen, que ens fan pensar que tenen la clau de tot, que podrien haver donat molt de si i que desapareixen. No \u00e9s un gir argumental, \u00e9s com si hagu\u00e9ssim canviat d&#8217;argument. L&#8217;autora t\u00e9 ofici i es nota: sap crear ambients\u00a0i\u00a0produir sensacions i dispensa gradualment la informaci\u00f3 hist\u00f2rica sense abassegar, tot i que en alguns moments l&#8217;ab\u00fas o poca adequaci\u00f3 de l&#8217;adjectivaci\u00f3 afeixugui la narraci\u00f3. PRADAS, N\u00faria  Bromera"}