{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"No t'adormes al sof\u00e0 - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"o6Ifh1ThjF\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/no-tadormes-al-sofa\/\">No t&#8217;adormes al sof\u00e0<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/no-tadormes-al-sofa\/embed\/#?secret=o6Ifh1ThjF\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abNo t&#8217;adormes al sof\u00e0\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"o6Ifh1ThjF\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1358-219-1.jpg","thumbnail_width":400,"thumbnail_height":500,"description":"A Vicent Das&iacute; (Val&egrave;ncia, 1972) molts potser el vam con&egrave;ixer amb Doc Doggie. Unitat de Medicina Estramb&ograve;tica, t&iacute;tol amb el qual guany&agrave; el XXIII Premi Fundaci&oacute; Bancaixa. En aquella hist&ograve;ria l&#8217;autor ens demostr&agrave; com de b&eacute; sap construir un personatge &uacute;nic i la capacitat de mantenir la tensi&oacute; interna de l&#8217;obra en tot moment. Ara ens arriba a les nostres mans una nova hist&ograve;ria de terror, en el si de la col&middot;lecci&oacute; &laquo;El Micalet de Por&raquo;, una col&middot;lecci&oacute; que en els darrers n&uacute;meros aposta sortosament per autors nostrats com Manuel Gisbert o Pasqual Alapont.&nbsp; En aquesta aventura Das&iacute; ens proposa viure&nbsp;amb la fam&iacute;lia de la petita Maggie, on un sof&agrave; recollit de les deixalles es converteix en el coprotagonista de la novel&middot;la. I &eacute;s que tot comen&ccedil;a quan, superats pel mal ambient a casa, derivat del confinament de la pand&egrave;mia, els pares de la Maggie inicien un proc&eacute;s de separaci&oacute; que porta el pare a dormir al sof&agrave;. Malauradament aquesta decisi&oacute; t&eacute; unes derivades que mai s&#8217;haurien imaginat.&nbsp; A partir d&#8217;una petita an&egrave;cdota l&#8217;autor sap tramar una hist&ograve;ria on d&#8217;altres no haurien sabut treure&#8217;n res, demostrant una capacitat de fabulaci&oacute; digna de ressaltar. La hist&ograve;ria, molt ben acompanyada per les il&middot;lustracions de Pau Valls &ndash;de l&iacute;nia clara, a l&#8217;estil Tint&iacute;n, que ens recorden en gran mesura els dibuixos d&#8217;en Pere Puig&ndash; es desenvolupa inicialment a bon ritme, mantenint el misteri d&#8217;all&ograve; que passa a la casa de la Maggie en tot moment. Nom&eacute;s un per&ograve; a la novel&middot;la, i &eacute;s que s&#8217;allargassa massa en les successives escenes de car&agrave;cter similar que els succeeixen a la mare, al gos i, fins i tot, als ninos de pelfa que &laquo;viuen&raquo; al sof&agrave;. Una hist&ograve;ria que completa una col&middot;lecci&oacute; atrevida que aposta pel m&oacute;n del terror, sortint de la din&agrave;mica de les emocions de car&agrave;cter bonhomi&oacute;s que dominen les lectures actuals. I &eacute;s que aquesta novel&middot;la, sortosament, no &laquo;serveix per treballar&#8230;&raquo;, com massa vegades es classifiquen les obres. Aquesta novel&middot;la &laquo;nom&eacute;s&raquo; serveix per ser llegida i passar-s&#8217;ho b&eacute;.&nbsp; DAS\u00cd, Vicent Pau Valls Bromera"}