{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"On el cel no s'acaba mai - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"7PET8sLN0h\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/on-el-cel-no-sacaba-mai\/\">On el cel no s&#8217;acaba mai<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/on-el-cel-no-sacaba-mai\/embed\/#?secret=7PET8sLN0h\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abOn el cel no s&#8217;acaba mai\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"7PET8sLN0h\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/9791387672621.jpg","thumbnail_width":839,"thumbnail_height":1258,"description":"Tot i la fiabilitat que ens mereix el cat\u00e0leg de l\u2019Altra Tribu, podr\u00edem pensar d\u2019entrada que On el cel no s\u2019acaba mai \u00e9s una d\u2019aquelles obres que ja hem llegit, per\u00f2 en realitat es tracta d\u2019una hist\u00f2ria original i captivadora, cridada a acompanyar-nos molt de temps.\u00a0 La Charlie t\u00e9 quinze anys i la seva vida sembla no tenir sortida. Fa anys que els seus pares es van separar perqu\u00e8 el pare no podia conviure m\u00e9s amb una filla tan complexa com ella: trista, tancada en si mateixa i amb dificultats per trobar sentit a la seva vida. L&#8217;estiu en qu\u00e8 comen\u00e7a la hist\u00f2ria, les coses empitjoren: a l\u2019institut, la seva \u00fanica amiga busca altres relacions, el noi que li agrada la ignora, i, per si no fos prou, se sent m\u00e9s sola que mai i no suporta la nova parella de la seva mare. Cada cop es reclou m\u00e9s i nom\u00e9s parla amb la seva mascota, un conillet d&#8217;\u00cdndies, i amb la seva \u00e0via quan aquesta la visita. Les coses, per\u00f2, comencen a canviar lleugerament amb l\u2019arribada del Trumfo, un noi vital que decideix fer-se amic seu.\u00a0 En aquesta novel\u00b7la, la primera que publica, Julia Engelmann relata amb tendresa i pinzellades d\u2019humor la vida d\u2019una adolescent al llarg d\u2019un any. L\u2019autora hauria pogut rec\u00f3rrer al recurs d\u2019associar la forma de ser de la Charlie a un trastorn, per\u00f2 no ho fa, sin\u00f3 que tria mostrar-la com un \u00e9sser hum\u00e0 que pateix. Un dels valors de la novel\u00b7la consisteix a descobrir amb tota la cruesa que la protagonista \u00e9s una persona perduda i molt vulnerable, que s\u2019adona perfectament del que li passa. Tot est\u00e0 explicat a trav\u00e9s de la seva mirada i dels seus pensaments, descrivint el seu m\u00f3n interior, ple d\u2019alts i baixos emocionals, fins i tot quan les coses comencen a millorar, fet que dota a la novel\u00b7la d\u2019una gran versemblan\u00e7a. En definitiva, es tracta d\u2019una novel\u00b7la inc\u00f2moda, que sacsejar\u00e0 els lectors i que, alhora, reconfortar\u00e0 aquelles persones que es troben en la mateixa situaci\u00f3. Julia Engelmann Laura Obradors Noguera L&#8217;Altra Editorial"}