{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Paraules d\u2019antes - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"4qyXvDMNux\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/paraules-dantes\/\">Paraules d\u2019antes<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/paraules-dantes\/embed\/#?secret=4qyXvDMNux\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abParaules d\u2019antes\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"4qyXvDMNux\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/5164_Paraules-dAantes.jpeg","thumbnail_width":600,"thumbnail_height":742,"description":"Quina gosadia la de Cosset&agrave;nia Edicions al publicar aquest llibre! Potser mestre Pompeu es regirar&agrave; a la seva tomba, en sortir&agrave; i far&agrave; una bona estirada d&rsquo;orelles no tant a l&rsquo;editorial (les editorials no tenen orelles) com als autors d&rsquo;aquest text, els dos membres del grup musical Arribar i Ploure, que sobre el mateix tema n&rsquo;havien fet una can&ccedil;&oacute; ben ritmada. Per&ograve; potser no ho far&agrave;, per all&ograve; que deia el poeta: &laquo;Qui perd els or&iacute;gens, perd la identitat.&raquo; El text acara de ple i amb encert la divisi&oacute; existent entre la parla i la llengua. La parla &eacute;s viva, col&middot;loquial, arrelada al territori i a l&rsquo;entorn familiar. La llengua ha passat i ha de passar pel sed&agrave;s de la normativa. Tot all&ograve; que es publica en catal&agrave; vol seguir aquesta pauta si no vol rebre un fotimer de garrotades. I tant de bo fos sempre aix&iacute;, perqu&egrave; diuen que el catal&agrave; &eacute;s a punt de sucumbir i omplir-se d&rsquo;anglicismes o de castellanismes&#8230; Tanmateix&#8230; tanmateix &iquest;qui de nosaltres no ha pronunciat mai els mots encostipat o istiu &mdash;col&middot;loquialismes ben nostrats&mdash;, que haurien de ser substitu&iuml;ts per refredat i estiu? Qui no s&rsquo;ha apropiat del castellanisme que ens porta a demanar carn rebossada en comptes d&rsquo;arrebossada, o del barbarisme llumillu? Doncs el text d&rsquo;aquest llibre, una petita i senzilla hist&ograve;ria casolana i familiar, est&agrave; farcit de paraules subratllades en negreta per indicar fins a quin punt la parla de cada dia difereix dels ortodoxos mots del diccionari. Un ap&egrave;ndix final ordena aquests mots en rengleres segons si es tracta de col&middot;loquialismes, castellanismes, trets dialectals\/fon&egrave;tics, barbarismes o catal&agrave; genu&iacute; (d&rsquo;aquell que corre el perill de perdre&rsquo;s, com ara la locuci&oacute; &laquo;anar a misses dites&raquo;). A la doble p&agrave;gina final seg&uuml;ent es convida el lector a recollir les paraules &laquo;d&rsquo;antes&raquo; que pugui copsar en el seu entorn. Tot plegat &eacute;s servit amb unes amables il&middot;lustracions en l&iacute;nia clara de Toni Galm&eacute;s, que adopten uns colors adaptats al s&egrave;pia del record que les presideix. No es tracta pas d&rsquo;una narraci&oacute; per ser llegida apassionadament a l&rsquo;hora d&rsquo;anar a dormir, sin&oacute; m&eacute;s aviat d&rsquo;un relat que pot provocar en els lectors la passi&oacute; per escoltar-nos els uns als altres, un text que desperti l&rsquo;amor per una llengua que, com totes les coses vives i vitals d&rsquo;aquest m&oacute;n de mones, t&eacute; els seus tics, errors i encerts. Sincerament i humilment, crec que aix&ograve; &eacute;s positiu&#8230; si d&rsquo;aquesta obra rara i auda&ccedil; se n&rsquo;aconsegueix fer un bon &uacute;s a casa i a l&rsquo;escola. FARR\u00c9, Ricard; PUJOLS, \u00c0lex (Arribar i Ploure) Toni Galm\u00e9s Cosset\u00e0nia"}