{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Parla - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"ehJUnzBVM0\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/parla\/\">Parla<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/parla\/embed\/#?secret=ehJUnzBVM0\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abParla\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"ehJUnzBVM0\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-12-72279-6.jpg","thumbnail_width":182,"thumbnail_height":276,"description":"A m\u00e9s a m\u00e9s d&#8217;una proposta d&#8217;edici\u00f3 amb personalitat i molt acurada, L&#8217;Altra Tribu \u00e9s una editorial que ens t\u00e9 molt ben acostumats a combinar amb encert dos tipus d&#8217;obres juvenils. Per una banda, ha donat a con\u00e8ixer autors actuals de tanta qualitat com Benjamin Alire S\u00e1enz o Kacen Callender. I per una altra, ha reeditat t\u00edtols ja cl\u00e0ssics com La casa de Mango Street o les obres de Jack London o John Wyndham, entre d&#8217;altres. En aquest segon vessant, acaba de reeditar en catal\u00e0 Parla, de Laurie Halse Anderson, autora que ha estat reconeguda recentment amb l&#8217;Astrid Lindgren Memorial Award pel conjunt de la seva obra juvenil. Parla \u00e9s la hist\u00f2ria de la Melinda Sordino, una noia de tretze anys que comen\u00e7a l&#8217;institut i veu com les seves amigues de tota la vida li fan el buit. El motiu \u00e9s que en una festa multitudin\u00e0ria a l&#8217;estiu va trucar al tel\u00e8fon d&#8217;emerg\u00e8ncies i els companys no li perdonen que la policia envi\u00e9s els participants cap a casa. Aix\u00ed, es troba amb una realitat nova, sola, a\u00efllada, incapa\u00e7 de parlar amb els altres i sobrevivint com pot al dia a dia, amb l&#8217;\u00fanica motivaci\u00f3 d&#8217;un projecte art\u00edstic amb el qual tampoc se n&#8217;acaba de sortir. Tot es complica, a m\u00e9s a m\u00e9s, quan a l&#8217;institut la seva examiga \u00edntima comen\u00e7a a sortir amb el noi que va provocar la trucada i que descobrim que va violar la Melinda a la festa. La novel\u00b7la d&#8217;Anderson \u00e9s una petita joia. Escrita el 1999, quan la llegim amb ulls d&#8217;avui ens queda clar que \u00e9s una obra necess\u00e0ria per molts motius. El primer, que tracta de les relacions sexuals no consentides, un tema que malauradament segueix interpel\u00b7lant-nos com a societat. La protagonista es troba amb un noi m\u00e9s gran, el t\u00edpic triomfador, que la viola malgrat la negativa de la noia quan, borratxa, s&#8217;adona del que est\u00e0 a punt de passar. La novel\u00b7la aborda de forma molt realista la reacci\u00f3 de por, desconcert i tancament de la protagonista. La trama s&#8217;estructura al llarg de les quatre avaluacions d&#8217;un curs, per\u00edode en qu\u00e8 la Melinda pr\u00e0cticament deixa de parlar, no nom\u00e9s del que li ha passat. Per\u00f2 com a lectors som testimonis privilegiats de la seva veu interior, en qu\u00e8 expressa amb tendresa i un humor reparador tot all\u00f2 que viu, pensa i pateix. El relat esdev\u00e9 proper, aut\u00e8ntic, perqu\u00e8 \u00e9s a trav\u00e9s d&#8217;aquest mon\u00f2leg interior que la Melinda arriba a entendre&#8217;s i a perdonar-se a ella mateixa, quan s&#8217;adona que ella no \u00e9s culpable de res del que li ha passat i que nom\u00e9s n&#8217;\u00e9s la v\u00edctima. \u00c9s aleshores que ser\u00e0 prou valenta per sortir del seu cau (metaf\u00f2ric i real) i afrontar les pors amb coratge. Ens trobem, doncs, amb un relat emotiu i que ha de fer reflexionar tots els lectors, joves i grans, hagin o no passat per patiments tan profunds com el de la Melinda. I com tota bona hist\u00f2ria, t\u00e9 capes diverses. Entre d&#8217;altres, hi ha la del poder curatiu del llenguatge i la de l&#8217;obra art\u00edstica com a cam\u00ed de coneixement personal. Josep Sampere L'Altra Tribu"}