{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Parlo com el riu - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"biUc5n6KiU\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/parlo-com-el-riu\/\">Parlo com el riu<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/parlo-com-el-riu\/embed\/#?secret=biUc5n6KiU\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abParlo com el riu\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"biUc5n6KiU\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-122704-1-9.jpg","thumbnail_width":757,"thumbnail_height":800,"description":"Parlo com el riu &eacute;s llum, un llibre que ens descobreix una hist&ograve;ria plena de sensacions no amb la voluntat de trobar un m&egrave;tode m&agrave;gic per resoldre un problema o una did&agrave;ctica exemplar com la que molts adults malauradament encara volen atribuir a la literatura amb qu&egrave; els infants ja es poden sentir interpel&middot;lats. Aquest llibre &eacute;s una experi&egrave;ncia pl&agrave;stica que empra la paraula, la pintura i el suport f&iacute;sic del llibre; la seva gran arma &eacute;s la seq&uuml;enciaci&oacute; que s&#8217;obre cam&iacute; quan passem la p&agrave;gina. Parlo com el riu&nbsp;recull l&#8217;experi&egrave;ncia d&#8217;un infant davant el seu tartamudeig, que&nbsp;li provoca un bloqueig f&iacute;sic i mental. Cada dia &eacute;s un repte, perqu&egrave; emetre sons articulats se li converteix en una c&agrave;rrega personal que li dificulta encaixar al m&oacute;n. El llibre ens parla de l&#8217;acceptaci&oacute; individual i tamb&eacute; de la societat que formem, perqu&egrave; no ens imaginem com &eacute;s d&#8217;important la nostra actitud davant una realitat com aquesta, que afecta moltes persones&nbsp;i que &eacute;s tan normal com la vida mateixa. I tota aquesta idea la transmet el poeta Jordan Scott, amb la traducci&oacute; d&#8217;Antoni Garcia Llorca, que fa que el text flueixi de manera po&egrave;tica. Les paraules no estan de m&eacute;s, sin&oacute; que multipliquen sensacions, i com gotes d&#8217;aigua formen un text sinu&oacute;s que es fa dol&ccedil; en la lectura fins i tot quan ens trobem davant dels moments amargs. El text arriba sense semblar artificial, ens trobem davant la declaraci&oacute; sincera de l&#8217;escriptor de la seva viv&egrave;ncia personal. I qu&egrave; dir de les il&middot;lustracions&nbsp;de&nbsp;Sydney Smith? Ja ens va meravellar en un altre llibre publicat per aquesta editorial,&nbsp;Perdut a la ciutat, una obra mestra. Smith opta per una il&middot;lustraci&oacute; molt pict&ograve;rica on les aiguades de les aquarel&middot;les potencien el missatge i el cam&iacute; sensorial del protagonista. Ens trobem davant d&#8217;imatges org&agrave;niques i de pinzellada lliure on es prescindeix de la l&iacute;nia per mostrar les formes mitjan&ccedil;ant la llum. Els colors responen a l&#8217;arbitrarietat i rebel&middot;lia de l&#8217;aquarel&middot;la, i ens acosten a l&#8217;&agrave;nim difuminat del protagonista. Les fesomies i els rostres no estan definits, i ens podem veure reflectits nosaltres mateixos en els personatges que envolten el protagonista i que potser no el comprenen. I quedem encegats per la llum, la llum del sol al riu, que ens connecta amb els moments de solitud, i quasi d&#8217;existencialisme davant la vida, que segur que hem viscut totes i tots en algun moment en major o menor grau. El llibre ens mostra que en l&rsquo;&agrave;lbum hi ha altres maneres de representar. Tamb&eacute;, i potser, ens trencar&agrave; alguns estereotips davant d&rsquo;una maquetaci&oacute; at&iacute;pica. No deixeu de gaudir-lo. Aqu&iacute;&nbsp;teniu un booktr&agrave;iler fet per l&rsquo;editorial. Les imatges s&oacute;n extretes de librosdelzorrorojo.com\/ca. SCOTT, Jordan Antoni Garcia Llorca Sydney Smith Libros del Zorro Rojo"}