{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Que mai no s'acabi - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"1LPFB0XR0z\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/que-mai-no-sacabi\/\">Que mai no s&#8217;acabi<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/que-mai-no-sacabi\/embed\/#?secret=1LPFB0XR0z\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abQue mai no s&#8217;acabi\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"1LPFB0XR0z\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788412683585.jpg","thumbnail_width":1181,"thumbnail_height":1181,"description":"Concebut com una s\u00e8rie d\u2019enunciats breus en forma de desig, el nou \u00e0lbum de Ximo Abad\u00eda \u00e9s una obra delicad\u00edssima sobre l\u2019amor a la literatura, a la vida i, probablement, sobre l\u2019amor mateix. Els textos \u2014els anhels\u2014 apareixen deliberadament formulats sense subjecte ni objecte (\u00abQue continu\u00efs sent petit i vermell\u00bb, \u00abQue caminem sempre junts\u00bb, \u00abQue mai no et deixi caure\u00bb, etc.), ja que el lector completa els elements omesos en observar les escenes que s\u2019estenen per cada doble p\u00e0gina. Hi ha, tanmateix, dues excepcions just abans de tancar el subtil fil narratiu i po\u00e8tic que recorre el volum: \u00abQue tot el que comen\u00e7a t\u00e9 un final\u00bb i \u00abPerqu\u00e8 tot torni a comen\u00e7ar\u00bb. Les imatges mostren dos protagonistes: una dona i un llibre roig. A mesura que ella avan\u00e7a per boscos, camps de flors o espais menys figuratius, com unes l\u00ednies en ziga-zaga sobre les quals pedaleja en bicicleta, l\u2019altre personatge augmenta de mida i la protegeix de la pluja o li serveix de tenda de campanya on arrecerar-se i passar la nit. \u00c9s un joc preci\u00f3s del negre de la tinta de les figures humanes, vegetals o geom\u00e8triques en contrast amb el detall roig \u2014del sol, de les cobertes, del nen\u2014 sobre un fons sempre groguenc, c\u00e0lid. Un roig que creix, a poc a poc \u2014com l\u2019amor\u2014, fins que pr\u00e0cticament envaeix la doble p\u00e0gina en el punt d\u2019inflexi\u00f3 cap al final, quan tot s\u2019acaba perqu\u00e8 tot torne a comen\u00e7ar. En les p\u00e0gines de\u00a0Que mai no s&#8217;acabi ressonen ecos de La gran q\u00fcesti\u00f3\u00a0de Wolf Erlbruch, una col\u00b7lecci\u00f3 de respostes a una pregunta no dita que es descobreix a mesura que es llegeixen i es miren les planes. O tamb\u00e9 d\u2019El meu petit\u00f3 de Germano Zullo i Albertine: a pesar que el grafisme i la hist\u00f2ria s\u00f3n diferents, els uneix la imatge de la dona que abra\u00e7a \u2014un xiquet, un llibre\u2014 i tamb\u00e9 la representaci\u00f3 circular de l\u2019exist\u00e8ncia.\u00a0Que mai no s&#8217;acabi \u00e9s un\u00a0t\u00edtol que situa Ximo Abad\u00eda entre els grans creadors d\u2019\u00e0lbums de tots els temps. Abad\u00eda, Ximo Luna Cuberta, Maria Abad\u00eda, Ximo Litera Libros"}