{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Rebaves! - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"lCw5kR8NfF\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/rebaves\/\">Rebaves!<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/rebaves\/embed\/#?secret=lCw5kR8NfF\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abRebaves!\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"lCw5kR8NfF\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-16661-90-9.jpg","thumbnail_width":543,"thumbnail_height":800,"description":"Jordi Fenosa (Barcelona, 1965), autor d&#8217;obres tan conegudes com Columna de fum (Animallibres) i il&middot;lustrador&nbsp;prol&iacute;fic, ens ofereix un interessant joc de paraules amb les aventures i desventures del pobre llimac Octavi. Tot comen&ccedil;a quan aquest gastr&ograve;pode es troba, sorprenentment, a la nevera d&#8217;un hum&agrave;, on ha arribat amagat a dins d&#8217;un enciam. All&agrave; coneix un sense fi de personatges curiosos amb noms estrafolaris. Aix&iacute;, per exemple, un formatge rocafort rep el nom de Tuf, i un seguit de begudes i productes elaborats s&#8217;agrupen sota el nom de la Banda dels Potingues. Per&ograve;, malauradament, aquest joc de paraules i frases fetes &ndash;l&#8217;expressi&oacute; m&eacute;s usada pel llimac &eacute;s &laquo;Rebaves!&raquo;, que dona nom al t&iacute;tol del llibre&ndash; aconsegueix donar la impressi&oacute; que tot plegat &eacute;s un conjunt d&#8217;aventures que, sense un fil definit, s&#8217;enllacen una rere l&#8217;altra sense un objectiu clar. Per qu&egrave;, pot preguntar-se el lector, l&#8217;Octavi vol marxar de la nevera on ha anat a parar? I si &eacute;s aix&iacute; (esp&ograve;iler), com &eacute;s que al final s&#8217;hi afegeixen la Pepa i el Micaco, que mai havien expressat la voluntat de fer-ho? Durant la lectura es t&eacute; la impressi&oacute; que manca un pal de paller que ajudi a trobar sentit a la lectura m&eacute;s enll&agrave; del joc literari.&nbsp; He de dir, a t&iacute;tol personal, que sempre m&#8217;han sorpr&egrave;s les hist&ograve;ries on alguns animals, vegetals o objectes parlen i d&#8217;altres no, i en aquesta narraci&oacute; aix&ograve; encara s&#8217;accentua, ja que la Pepa i el Micaco s&oacute;n vegetals &ndash;concretament una poma i una nespra&ndash;, i per contra l&#8217;enciam que s&#8217;estava menjant l&#8217;Octavi, el protagonista, no es queixa de la seva mala sort. O, per exemple, el gos de la casa o la garsa que est&agrave; a punt de cruspir-se el protagonista s&#8217;expressen amb el so propi dels animals que s&oacute;n, per&ograve; per contra&nbsp;el llimac est&agrave; carregat d&#8217;enteniment i de bones maneres. Potser &eacute;s que soc molt cl&agrave;ssic, per&ograve; quan els animals parlen a les faules no deixen de ser par&ograve;dies del m&oacute;n que vivim, igual com passa en cl&agrave;ssics com El vent entre els salzes, de Kenneth Grahame, o a les aventures del conillet Peter, de Beatrix Potter. I la sorpresa personal ve donada perqu&egrave; un fet com aquest em crea una sensaci&oacute; d&#8217;arbitrarietat que em pesa. B&eacute;, per&ograve; tenint en compte que la lectura va destinada a nens i nenes a partir de sis anys, potser aix&ograve; &eacute;s merament secundari.&nbsp; FENOSA, Jordi Assumpta Codina Santillana Grup Promotor"}