{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Rei - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"PXG3AsfTJU\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/rei\/\">Rei<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/rei\/embed\/#?secret=PXG3AsfTJU\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abRei\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"PXG3AsfTJU\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-683-5611-2.jpg","thumbnail_width":526,"thumbnail_height":800,"description":"Dels nens perduts al bosc se n&#8217;ha fet molta literatura i cinematografia; nom&eacute;s cal recordar El llibre de la selva, de Rudyard Kipling, i el seu entranyable Mowgli, la hist&ograve;ria basada en fets reals de Kaspar Hauser, o la pel&middot;l&iacute;cula L&#8217;enfant sauvage, de Fran&ccedil;ois Truffaut, inspirada en la hist&ograve;ria de Victor d&#8217;Aveyron, un nen que el 1790 va ser trobat als boscos de Fran&ccedil;a, prop de Tolosa, on aparentment havia passat tota la infantesa. Tamb&eacute; l&#8217;escriptor Gabriel Janer Manila va escriure al respecte, amb el seu llibre He jugat amb llops (La Galera, 2009). &Eacute;s, doncs, gaireb&eacute; un subg&egrave;nere que a m&eacute;s ha desenvolupat teories diverses entorn de la bondat innata o no dels infants.&nbsp; M&oacute;nica Rodr&iacute;guez (Oviedo, 1969) repr&egrave;n el subg&egrave;nere amb la hist&ograve;ria de Rei, una novel&middot;la que va mer&egrave;ixer el Premi Edeb&eacute; de Literatura Infantil. La narraci&oacute; transcorre en una ciutat d&#8217;un nord fred i nevat on un infant es veu obligat a marxar de casa per fugir d&#8217;un padrastre maltractador. El nen, d&#8217;edat inconcreta, acaba trobant refugi en el si d&#8217;una gossada on cada un dels seus membres t&eacute; un paper, a imatge i semblan&ccedil;a d&#8217;una colla d&#8217;amics. All&agrave; el petit Rei se sentir&agrave; segur i acollit, malgrat que tot es girar&agrave; quan la seva exist&egrave;ncia &eacute;s revelada. La hist&ograve;ria, inspirada en la del petit Ivan Mishukov, ens mostra com l&#8217;amistat i la companyonia no s&oacute;n exclusives de l&#8217;esp&egrave;cie humana.&nbsp; L&#8217;autora, amb una llarga traject&ograve;ria en el m&oacute;n de la LIJ, amb m&eacute;s de seixanta obres publicades i guardonada amb els premis m&eacute;s importants, ens ofereix un retrat proper de la vida d&#8217;aquest infant fugitiu. El ritme de l&#8217;obra es desenvolupa amb ofici, sabent tensionar els moments de perill necessaris i convertint els secundaris, en aquest cas els companys del nen, els gossos, en personatges que adquireixen personalitat pr&ograve;pia. L&#8217;autora ens retrata, doncs, una societat no humana en la qual prevalen amb m&eacute;s just&iacute;cia i honradesa els valors que a voltes nom&eacute;s atribu&iuml;m a les persones. Un bon relat que ens porta a una reflexi&oacute; profunda sobre la nostra esp&egrave;cie en relaci&oacute; amb els que conviuen en aquest mateix m&oacute;n.&nbsp; Les il&middot;lustracions, que no arriben ni a la desena, fan el que bonament poden en el poc espai que se&#8217;ls destina.&nbsp; RODR\u00cdGUEZ, M\u00f3nica Mar\u00eda Llopis Freixas \u00c1ngel Trigo Edeb\u00e9"}