{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"Som-hi, Kika! - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"OYkdnnkaer\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/som-hi-kika\/\">Som-hi, Kika!<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/som-hi-kika\/embed\/#?secret=OYkdnnkaer\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abSom-hi, Kika!\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"OYkdnnkaer\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/portada-9788412753691.jpg","thumbnail_width":1353,"thumbnail_height":1807,"description":"Juli\u00e0, a la dreta de la doble p\u00e0gina,\u00a0passeja la seva gossa amb la mirada fixa i el pas decidit. Kika, la gossa, a l&#8217;esquerra, es vincula amb la seva ama mitjan\u00e7ant \u00a0la corretja negra, que mai se solta, i segueix el seu moviment amb la vista obstru\u00efda pels seus cabells llargs. De sobte, per\u00f2, la gossa \u00e9s aixecada pels aires per dues urpes grosses i el passeig continua amb Juli\u00e0 indiferent i totalment inconscient que, ara, a qui passeja, \u00e9s una \u00e0guila. A poc a poc, la p\u00e0gina en blanc es converteix en un prof\u00fas escenari vegetal, amb plantes, roques i, fins i tot, una cova,\u00a0i la passejada esdev\u00e9 una inversemblant cavalcada d\u2019animals, un tigre, un goril\u00b7la, un polp, una mosca o una serp, entre altres, que successivament passegen en companyia de Juli\u00e0, qui des de l\u2019altra p\u00e0gina, no se n\u2019adona mai de res. Som-hi Kika, de Marie Mirgaine, amb traducci\u00f3 al catal\u00e0 de Teresa Duran, \u00e9s un \u00e0lbum amb un final inesperat i, sobretot, obert a moltes interpretacions, que a mi m\u2019ha fet pensar en\u00a0B\u00e1rbaro, de Renato Moriconi, ja que tots dos presenten un llarg i perill\u00f3s periple que, amb tot, no sembla afectar massa els personatges, que superen sense por les bestioles que se\u2019ls apareixen. Tot i aquesta connexi\u00f3 argumental, Mirgaine es distancia narrativament de Moriconi, qui es centra en l\u2019univers infantil, i s\u2019endinsa en l\u2019absurd i el protagonisme animal per a exaltar la imaginaci\u00f3, certament, per\u00f2 tamb\u00e9 la improbabilitat de les coses i la incapacitat de meravellar-se quan s\u2019hi camina desinteressadament ap\u00e0tic (casualment, una acci\u00f3 representada aqu\u00ed en una persona adulta, com en B\u00e1rbaro, que \u00e9s qui ens obliga a traslladar-nos del m\u00f3n\u00a0dels somnis\u00a0al real&#8230;) Mirgaine, com tamb\u00e9 ho fa Moriconi, sap jugar amb el misteri argumental, per\u00f2 tamb\u00e9 amb les possibilitats narratives de l\u2019\u00e0lbum i amb la impaci\u00e8ncia, per aix\u00f2 empenta qui llegeix a passar la p\u00e0gina r\u00e0pidament per comprovar qu\u00e8 \u00e9s el que ocorrer\u00e0 a continuaci\u00f3. Aix\u00f2 ho fa des del comen\u00e7ament, amb una primera doble p\u00e0gina deliciosa, sense text i amb una composici\u00f3 fotogr\u00e0fica on representa la gossa tallada pel marge per a marcar el ritme del passeig i el moviment a partir del pas de la p\u00e0gina, fins al final. Tot un fil narratiu que accelera la intensitat i el disbarat de les escenes i el desig d\u2019entendre-les. Cal destacar-hi\u00a0finalment la qualitat de la proposta gr\u00e0fica, amb un univers molt personal\u00a0per\u00a0la pres\u00e8ncia d\u2019aquests animalots grotescos i hilarants\u00a0que,\u00a0juntament amb la vegetaci\u00f3, Mirgaine construeix amb la t\u00e8cnica del collage a partir de la combinaci\u00f3 de materials de colors diferents i que, buscant de nou semblances, delaten la influ\u00e8ncia de l\u2019obra d\u2019\u00c9ric Carle. L\u2019\u00e0lbum, premiat per les seves il\u00b7lustracions a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya de l\u2019any 2020, \u00e9s aix\u00ed una publicaci\u00f3 que cal\u00a0tenir en compte\u00a0dins\u00a0de\u00a0la gran quantitat de t\u00edtols que es publiquen. L\u2019encert literari i est\u00e8tic fa d\u2019aquesta una proposta enginyosa, divertida i ben plantejada amb la qual captivar els lectors i les lectores m\u00e9s petites que tinguin el plaer de descobrir-la. Mirgaine, Marie Duran, Teresa Mirgaine, Marie Ekar\u00e9"}