{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Tami, el maquinista - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"PmS6OaEA7h\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/tami-el-maquinista\/\">Tami, el maquinista<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/tami-el-maquinista\/embed\/#?secret=PmS6OaEA7h\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abTami, el maquinista\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"PmS6OaEA7h\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-120808-4-1.jpg","thumbnail_width":656,"thumbnail_height":765,"description":"Tami &eacute;s un jove que excel&middot;leix en la seva feina. Sempre compleix les normes del cap de maquinistes i rep els elogis dels passatgers. Un dia, per&ograve;, la locomotora que condueix surt de la via, i all&ograve; que descobreix li fa replantejar la vida. &nbsp; El conte de N&uacute;ria Parera (Barcelona, 1972) funciona com una par&agrave;bola on f&agrave;cilment ens podem identificar amb en Tami. L&rsquo;autora ens convida a seguir els nostres somnis, a explorar tots els camins i ser protagonistes de les nostres vides. Potser no rebrem la medalla dels nostres superiors, ni l&rsquo;elogi del p&uacute;blic, per&ograve; viurem amb llibertat i en pau amb nosaltres mateixes. &nbsp; La veu narradora descriu les accions i els pensaments d&rsquo;en Tami amb un to positiu i ple d&rsquo;esperan&ccedil;a, per&ograve; sense entrar en judicis. &Eacute;s cert que el missatge &eacute;s molt evident, per&ograve; Parera &eacute;s h&agrave;bil i ho compensa, al meu entendre, amb dues bones decisions. Per una banda, el llibre ofereix diferents capes de lectura, des de l&rsquo;aventura pura i dura de l&rsquo;infant fins a, per exemple (i m&rsquo;encanta!), l&rsquo;evid&egrave;ncia que no nom&eacute;s hi ha vida m&eacute;s enll&agrave; de la feina sin&oacute; que els nostres superiors no sempre ens diuen la veritat. I per altra banda, l&rsquo;autora decideix no tancar el conte. Aquest final obert ens encoratja, per&ograve; no ens enganya assegurant que transitar pels marges &eacute;s un cam&iacute; f&agrave;cil i segur. &nbsp; Una part important del m&egrave;rit del llibre el trobem en la posada en escena, tant en la feina acurada d&rsquo;edici&oacute; com en el treball de Dani Torrent (Barcelona, 1974), un il&middot;lustrador que ens sorpr&egrave;n amb nous registres. Nom&eacute;s comparant les guardes d&rsquo;inici i final ja podem adonar-nos de quin &eacute;s el joc de formes i colors que utilitzar&agrave; per dibuixar l&rsquo;evoluci&oacute; del protagonista: des del hieratisme i foscor de la jaqueta amb tots els botons cordats, fins a la lluminositat del personatge somiador que tanca la hist&ograve;ria. &nbsp; Entremig, cada doble p&agrave;gina funciona com una l&agrave;mina que descriu molt fidelment all&ograve; que explica el text, centrant-se molt en la figura d&#8217;en Tami, que inevitablement, i no s&eacute; si &eacute;s buscat, ens fa pensar en en Jim Bot&oacute; i la locomotora Emma. &nbsp; A la web de Babulinka&nbsp;i&nbsp;en alguns articles de&nbsp;premsa&nbsp;podeu con&egrave;ixer&nbsp;l&rsquo;origen d&rsquo;aquest conte il&middot;lustrat i del prop&ograve;sit tan lloable i necessari que el va fer n&eacute;ixer: normalitzar la pres&egrave;ncia de protagonistes plurals que esdevinguin referents per als nostres infants.&nbsp; En la nostra cr&iacute;tica no ens hem volgut centrar en aquest fet perqu&egrave; creiem que el valor literari i pl&agrave;stic del llibre va molt m&eacute;s enll&agrave;, i que, ben mirat, aquesta podia ser la millor manera de comen&ccedil;ar a normalitzar la situaci&oacute;.&nbsp; Aix&ograve;, i fer-lo circular per escoles i biblioteques com el que &eacute;s, una aventura inici&agrave;tica de creixement.&nbsp; PARERA, N\u00faria Dani Torrent Babulinka"}