{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Totes les can\u00e7ons parlen de tu - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"3kmhHimEwR\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/totes-les-cancons-parlen-de-tu\/\">Totes les can\u00e7ons parlen de tu<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/totes-les-cancons-parlen-de-tu\/embed\/#?secret=3kmhHimEwR\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abTotes les can\u00e7ons parlen de tu\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"3kmhHimEwR\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/5232_totes.jpg","thumbnail_width":260,"thumbnail_height":445,"description":"Si assumim que som el que mengem, potser podr\u00edem fer extensiva aquesta afirmaci\u00f3 a altres \u00e0mbits. Evidentment, tamb\u00e9 som el que llegim i les can\u00e7ons que escoltem. En tots tres casos la dieta, si se\u2019ns permet la met\u00e0fora, es vincula a moments determinats de la vida de cadasc\u00fa. Aquesta novel\u00b7la \u00e9s un colpidor, reeixit i bell\u00edssim exercici de nost\u00e0lgia, constru\u00eft al voltant d\u2019un triangle amor\u00f3s a l\u2019extraradi de la Val\u00e8ncia dels noranta. D\u2019una banda, la Marta. De l\u2019altra, l\u2019Eskorbut\u00edn, el seu xicot, baixista punk. I finalment, el millor amic de tots dos, l\u2019Ivan, que es debat per trobar el propi encaix dins del m\u00f3n. Com en una trag\u00e8dia grega, els joves paguen els pecats dels pares, en un context d\u2019efervesc\u00e8ncia pol\u00edtica, social, econ\u00f2mica i cultural que explica bona part del que vivim en l\u2019actualitat. El m\u00e8rit innegable de Sarri\u00e0 \u00e9s aconseguir que el lector comparteixi (i pateixi) la r\u00e0bia, la frustraci\u00f3 i tamb\u00e9 l\u2019energia, amanida amb un bri d\u2019esperan\u00e7a, d\u2019una galeria de personatges plens de contradiccions i d\u2019arestes i, per tant, ben vius. Aquest fresc d\u2019un moment i d\u2019un lloc reconeixibles \u00e9s un magn\u00edfic compendi de g\u00e8neres: la naturalitat dels di\u00e0legs remet al teatre, aix\u00ed com la introducci\u00f3 a alguns cap\u00edtols, a l\u2019assaig sociol\u00f2gic i hist\u00f2ric. I per m\u00e9s que Golpes Bajos cant\u00e9s el contrari, de cap de les maneres s\u00f3n malos tiempos para la l\u00edrica. Encara m\u00e9s: \u00e9s inevitable subratllar en llapis, arreu de la novel\u00b7la frases, (=versos) com diamants en brut, susceptibles, per la seva c\u00e0rrega po\u00e8tica, de convertir-se en lletres de can\u00e7ons. Unes can\u00e7ons que l\u2019Ivan, a qui el pas del temps ha separat de la seva musa de l\u2019adolesc\u00e8ncia, ja no sabr\u00e0 escriure. Tot just ara fa deu anys de la publicaci\u00f3 de Totes les can\u00e7ons parlen de tu, mereixedora d\u2019un munt d\u2019edicions (tant de bo en siguin moltes m\u00e9s!) que acabaran de dotar aquesta excel\u00b7lent novel\u00b7la de la necess\u00e0ria p\u00e0tina de cl\u00e0ssic. SARRI\u00c0, Xavi  Sembra"}