{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Tothom ho va veure - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"2HDGSXcDiz\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/tothom-ho-va-veure\/\">Tothom ho va veure<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/tothom-ho-va-veure\/embed\/#?secret=2HDGSXcDiz\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abTothom ho va veure\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"2HDGSXcDiz\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-18558-58-0.jpg","thumbnail_width":552,"thumbnail_height":700,"description":"Tothom ho va veure: el lle&oacute; mar&iacute;, el c&eacute;rvol, el gall, el gat, l&rsquo;hipop&ograve;tam, l&rsquo;orangutan&#8230; B&eacute;, no tothom, perqu&egrave; l&rsquo;os polar dormia. Uns ho van veure sorpresos, altres, at&ograve;nits, i les cries, espantades&#8230; I qu&egrave; van veure? Un elefant amb ales daurades. El ximpanz&eacute; &ndash;diu el text&ndash; ja s&rsquo;ho veia a venir. Disculpeu que us hagi xafat la sorpresa, per&ograve; era necessari per escriure aquesta cr&iacute;tica. Tothom ho va veure &eacute;s un &agrave;lbum amb una m&iacute;nima an&egrave;cdota narrativa creat a partir de les magn&iacute;fiques fotografies d&rsquo;animals de la famosa fot&ograve;grafa Camilla Koffler (1911-1955), m&eacute;s coneguda per Ylla. Les poques paraules descriptives que connecten els retrats s&oacute;n de l&rsquo;escriptora Margaret Wise Brown (1910-1952), coneguda per Bona nit, lluna. L&rsquo;obra es va publicar origin&agrave;riament el 1944. En les p&agrave;gines de la dreta, les fotografies en blanc i negre dels animals estaven impreses a sang i aix&iacute; es mantenen ara. Les p&agrave;gines de l&rsquo;esquerra, en l&rsquo;original, eren vermelles i el text estava escrit en caixa alta, amb una tipografia sans serif de color negre. Ara, les p&agrave;gines del text s&oacute;n blanques i el text, vermell. Aquest canvi tan encertat fa que la mirada es dirigeixi cap a la imatge, la verdadera protagonista del llibre. La coberta original era vermella i s&rsquo;havia difuminat una zona per posar-hi el t&iacute;tol. La coberta de Kalandraka &eacute;s d&rsquo;un vermell vibrant, un reclam perfecte. Us preguntareu per qu&egrave; assenyalem aquests canvis. I &eacute;s que l&rsquo;actual edici&oacute; italiana, d&rsquo;Orecchio Acerbo, s&rsquo;ha decantat per presentar el text, tamb&eacute; sobre fons blanc, amb diversitat de tipografies, mida i colors, i ha canviat el color de coberta per un color crema, uns canvis que en la nostra opini&oacute; s&oacute;n gratu&iuml;ts i no milloren l&rsquo;obra, ans al contrari. I parlant de canvis&#8230; Als cr&egrave;dits se&rsquo;ns informa d&rsquo;una edici&oacute; renovada el 1972, de la qual no hem trobat cap informaci&oacute;. Intu&iuml;m que en la &laquo;renovaci&oacute;&raquo; es va suprimir la cadena que portava al coll el ximpanz&eacute;, una eliminaci&oacute; que, com es pot comprovar en la imatge, no va ser prou neta, perqu&egrave; encara se&#8217;n veuen les restes en el pelatge. Quina ll&agrave;stima que Kalandraka no hagi recuperat l&rsquo;original del 1944,* perqu&egrave; el llibre hauria proporcionat uns bons debats. Com el que pot provocar la imatge de l&rsquo;elefant amb ales daurades, ja que no &eacute;s un fotomuntatge, sin&oacute; una fotografia real d&rsquo;un espectacle circense. Tothom ho va veure necessita ser mediat. Necessita ser contextualitzat i valorat des de l&rsquo;&egrave;poca en qu&egrave; es va crear i ens permet encetar discussions ben fruct&iacute;feres amb els infants, des de com pot n&eacute;ixer un llibre fins al tracte i el maltractament dels animals, i sempre, &eacute;s clar, des d&rsquo;una perspectiva hist&ograve;rica. *En aquest enlla&ccedil; l&rsquo;autor Mac Barnett ens llegeix They All Saw It. WISE BROWN, Margaret  Kalandraka"}