{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Tres ll\u00e0grimes - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"UAM8SExiz2\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/tres-llagrimes\/\">Tres ll\u00e0grimes<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/tres-llagrimes\/embed\/#?secret=UAM8SExiz2\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abTres ll\u00e0grimes\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"UAM8SExiz2\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-479-4320-3.jpg","thumbnail_width":725,"thumbnail_height":800,"description":"Les il&middot;lustracions de Noem&iacute; Villamuza acostumen a desprendre aquell tipus de for&ccedil;a que, inevitablement, arrossega el lector cap al seu univers l&iacute;ric i ple de complicitats. L&rsquo;&agrave;lbum que ens ocupa no &eacute;s ali&egrave; a aquest efecte, de manera que &eacute;s f&agrave;cil que la mirada es dirigeixi inicialment als dibuixos, n&rsquo;espremi l&rsquo;emoci&oacute; i busqui despr&eacute;s el text per seguir explorant un significat ja intu&iuml;t. &Eacute;s aix&iacute; com ens apropem a aquesta hist&ograve;ria, que aborda el tema de la p&egrave;rdua i del dol. La mort de l&rsquo;&agrave;via del petit protagonista el sumeix en un estat de tristesa que, com &eacute;s obvi, el fa plorar. Es tracta, per&ograve;, d&rsquo;un plor contingut, tot just de tres ll&agrave;grimes, ja que precisament l&rsquo;&agrave;via li havia explicat que amb ll&agrave;grimes als ulls nom&eacute;s es veuen les coses lletges. A partir d&rsquo;aquest moment, el petit es proposa de cercar les coses boniques que l&rsquo;envolten, talment com una missi&oacute;, per&ograve; el problema &eacute;s que&nbsp;no sap on trobar-les. Finalment, pren consci&egrave;ncia que el que est&agrave; buscant,&nbsp;de fet, ja ho t&eacute;: l&rsquo;&agrave;via, que ja no pot veure, ser&agrave; sempre al seu costat a trav&eacute;s del record. Alc&aacute;ntara, amb una sensibilitat gens lacrim&ograve;gena, presenta aquest proc&eacute;s a trav&eacute;s de petites viv&egrave;ncies que permeten que el protagonista copsi la pres&egrave;ncia de l&rsquo;&agrave;via sentint-ne l&rsquo;olor o posant en pr&agrave;ctica els seus consells a l&rsquo;hora de llegir o de jugar. Per un altre costat, la representaci&oacute; d&#8217;aquestes an&egrave;cdotes mostra la bona sintonia text-imatge, amb escenes en absolut ofegades&nbsp;i&nbsp;constru&iuml;des sobre&nbsp;fons neutre. Aix&iacute; mateix, els expressius personatges estan acompanyats dels&nbsp;objectes justos i necessaris per refor&ccedil;ar l&rsquo;abast del missatge: un vell raspall damunt de la calaixera de l&rsquo;&agrave;via, una planta i la lluna que adopten la silueta del seu rostre, una manta que embolcalla el nen com si fos una abra&ccedil;ada&#8230; En definitiva, una economia de mitjans que tamb&eacute; comparteix el text, conc&iacute;s i efectiu. Es podria dir que, amb pocs instruments, les dues autories aconsegueixen fer bona m&uacute;sica. &nbsp;&nbsp; ALC\u00c1NTARA SGARBI, Ricardo Noem\u00ed Villamuza Manso Baula"}