{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"ibbycat","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/ibbycat\/","title":"U i set - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"TNVC7rFBrK\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/u-i-set\/\">U i set<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/u-i-set\/embed\/#?secret=TNVC7rFBrK\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abU i set\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"TNVC7rFBrK\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/UiSet.jpg","thumbnail_width":333,"thumbnail_height":500,"description":"Gianni Rodari (Omegna, 1920 \u2013 Roma, 1980), pedagog i escriptor, referent indiscutible, va escriure Favole al telefono l\u2019any 1962, on recollia setanta narracions breus que un viatjant explicava cada vespre per tel\u00e8fon a la seva filla.\u00a0Els Contes per tel\u00e8fon (Joventut, 1982), tradu\u00efts al catal\u00e0 per Teresa Duran, van tenir un gran ress\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit literari i educatiu. No \u00e9s estrany, doncs, que algunes de les narracions s&#8217;hagin publicat com a textos independents. \u00c9s el cas d\u2019U i set, que arriba amb una nova traducci\u00f3 millorada de Teresa Duran, i en una edici\u00f3 il\u00b7lustrada gaireb\u00e9 id\u00e8ntica \u2014uns cent\u00edmetres m\u00e9s petita i amb una coberta diferent\u2014 de la publicada en castell\u00e0 per SM el 2001. U i set no t\u00e9 l\u2019estructura cl\u00e0ssica de conte, sin\u00f3 que forma part del conjunt de textos del recull que m\u00e9s aviat s\u00f3n llistats, jocs ling\u00fc\u00edstics, descripcions de personatges o exercicis de creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Ara b\u00e9, uns i altres tenen en com\u00fa l\u2019ess\u00e8ncia rodariana: el joc, el sentit de l\u2019humor, la fantasia desbordant, l\u2019esperit cr\u00edtic, un car\u00e0cter antibel\u00b7licista, i una fe cega en la inf\u00e0ncia. \u00a0 Els protagonistes s\u00f3n set infants d\u2019arreu del m\u00f3n que, tot i les difer\u00e8ncies, s\u00f3n el mateix noi i riuen en una mateixa llengua. De grans no podran fer-se la guerra perqu\u00e8 en realitat s\u00f3n un mateix home. Amb poc m\u00e9s de deu fragments, amb una estructura repetitiva de gran oralitat, Rodari fa una oda a la diversitat i la toler\u00e0ncia, amb un llenguatge simple i clar, per\u00f2 amb una c\u00e0rrega simb\u00f2lica final molt potent. Ara que tenim tend\u00e8ncia a classificar, subdividir i individualitzar al m\u00e0xim, el text \u00e9s m\u00e9s necessari que mai. Malgrat ser tots diferents i \u00fanics, hi ha una categoria que ens hauria, HAURIA, d\u2019agermanar, la humanitat. Per arrodonir la proposta, el text incorpora les imatges de Beatrice Alemagna\u00a0(Bolonya, 1973), una autora de reconeixement internacional, per a qui Rodari \u00e9s un dels seus autors de cap\u00e7alera. De la feina d\u2019Alemagna hi ha dos aspectes a considerar que ens permetran situar l\u2019obra dins la seva traject\u00f2ria. Per una banda, les il\u00b7lustracions s\u00f3n del 2001, fa m\u00e9s de vint anys, durant els quals l\u2019estil de l\u2019autora \u2014que t\u00e9 p\u00e0nic a repetir-se\u2014 ha canviat i evolucionat. Ens trobem en una etapa inicial, d\u2019experimentar amb el collage, alhora que trenca plans i perspectives buscant una aproximaci\u00f3 amb el dibuix infantil, que encaixa amb el contingut. Per una altra banda, \u00e9s significatiu que hagi il\u00b7lustrat aquest text, una mena d\u2019inventari que representa m\u00e9s que no pas narra, perqu\u00e8 \u00e9s una estructura que repetir\u00e0 en obres posteriors com a escriptora. Alhora, li ha perm\u00e8s crear molts personatges, una de les coses que m\u00e9s li agraden: el proc\u00e9s de \u00abc\u00e0sting\u00bb, de crear des del no-res, una imatge, un gest, un protagonista. Rodari, Gianni Duran, Teresa Alemagna, Beatrice Kalandraka"}