{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Ub\u00fa - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"rXQb8T7vHK\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ubu\/\">Ub\u00fa<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/ubu\/embed\/#?secret=rXQb8T7vHK\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abUb\u00fa\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"rXQb8T7vHK\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-261-4676-2.jpg","thumbnail_width":793,"thumbnail_height":800,"description":"Un dia, l&rsquo;Ub&uacute; es va menjar el Rei. I vet aqu&iacute; que aix&iacute; es va convertir en el monarca d&rsquo;aquell pa&iacute;s. Per&ograve; tenia tanta gana, i tanta fam de poder, que va devorar tamb&eacute;, un per un, tota la resta d&rsquo;habitants del regne. I, quan ja no hi va quedar ning&uacute;, va explotar. Aix&iacute;, per fi, tot va tornar a la normalitat. Tanmateix, passat el temps, tothom s&rsquo;havia oblidat la hist&ograve;ria del rei golafre &ndash;b&eacute;, tothom excepte el contacontes, que des d&rsquo;aleshores s&rsquo;encarrega de recordar Ub&uacute; i el perill de callar i mirar cap a una altra banda mentre qui t&eacute; o tenia l&rsquo;autoritat n&rsquo;abusa. &laquo;No hi ha res millor que els relats per a infants, quan la intencionalitat &eacute;s que els m&eacute;s grans l&rsquo;entenguin tamb&eacute;.&raquo; J&eacute;r&ocirc;me Ruillier es reafirma en aquesta opini&oacute; personal per enlluernar de nou els seus lectors, aquesta vegada amb una adaptaci&oacute; d&rsquo;Ub&uacute; rei, l&rsquo;obra d&rsquo;Alfred Jarry. Tot i el repte que suposa adaptar aquest text dram&agrave;tic per als m&eacute;s petits, el resultat &eacute;s tan sorprenent com seductor, ja que aconsegueix captar i amplificar l&#8217;acidesa d&#8217;aquesta obra mitjan&ccedil;ant unes il&middot;lustracions potents i una narraci&oacute; aparentment senzilla que exposa sense complexos la moralitat de la pe&ccedil;a teatral. Ub&uacute; es presenta, doncs, com un &agrave;lbum valent per reflexionar sobre el poder, l&#8217;individualisme i la import&agrave;ncia de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica. Despr&eacute;s de Quatre petites cantonades de no res, i amb una est&egrave;tica esquem&agrave;tica basada tamb&eacute; en la simplicitat de les formes, l&rsquo;abstracci&oacute; dels personatges i els colors purs que alhora ens fa pensar en altres autors cl&agrave;ssics, com ara Leo Lionni, cal celebrar que J&eacute;r&ocirc;me Ruillier torna a delectar-nos amb una obra que desafia les propostes m&eacute;s convencionals i s&rsquo;escapa del corrent editorial dominant. RUILLIER, J\u00e9r\u00f4me Ruillier Joventut"}