{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Un conte - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"fDxA60Zyol\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/un-conte\/\">Un conte<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/un-conte\/embed\/#?secret=fDxA60Zyol\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abUn conte\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"fDxA60Zyol\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-16804-54-2.jpg","thumbnail_width":341,"thumbnail_height":400,"description":"Despr\u00e9s del \u00abHi havia una vegada&#8230;\u00bb, en una doble p\u00e0gina en blanc que funciona com a escenari, apareixen uns personatges sense hist\u00f2ria. Ning\u00fa els ha donat instruccions, cap autor ha escrit el seu paper. I doncs qu\u00e8 fan? Esperar. Esperar el conte. Amb aquest plantejament \u00e9s f\u00e0cil endevinar l\u2019homenatge que Marianna Coppo fa al Tot esperant Godot de Samuel Beckett (citat a la coberta) i als\u00a0Sis personatges en cerca d\u2019autor de Luigi Pirandello. Ens trobem amb un llibre molt teatral, que juga a la ficci\u00f3 dins la ficci\u00f3, amb aquell toc absurd que, alhora que ens provoca un somriure, ens remou per dins. Fent real de nou aquella premissa del \u00abmenys \u00e9s m\u00e9s\u00bb, Coppo aprofita al m\u00e0xim el blanc de la p\u00e0gina per situar-hi uns personatges, de forma i identitat indefinides, que davant el dubte decideixen esperar una ordre clara del que els toca fer. Nom\u00e9s un dels personatges es rebel\u00b7la davant d\u2019aquesta espera i, saltant cap a la p\u00e0gina esquerra, decideix comen\u00e7ar a inventar la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria.A poc a poc, doncs, les seves creacions aniran omplint de ficci\u00f3 i diversi\u00f3 el blanc dominant. A mesura que avan\u00e7a la situaci\u00f3 el lector se sent d\u2019alguna manera interpel\u00b7lat, no pas pel text, que \u00e9s m\u00ednim, sin\u00f3 pel plantejament, i no pot deixar de pensar a quin dels dos b\u00e0ndols pertany o voldria pert\u00e0nyer. De forma senzilla, fresca i subtil, mentre l\u2019autora ens parla del proc\u00e9s de creaci\u00f3 d\u2019un conte, ens descobrim a nosaltres mateixos analitzant la nostra actitud davant la vida. En som espectadors o actors? Ens identifiquem amb els personatges passius i ap\u00e0tics de la p\u00e0gina dreta? O ens conven\u00e7 m\u00e9s l\u2019alegria de viure dels que passen a l\u2019acci\u00f3? Com en els bons \u00e0lbums, l\u2019autora aprofita els elements formals per enriquir l\u2019obra. Per una banda, com v\u00e8iem, jugant amb el plec de la p\u00e0gina. Per l\u2019altra, aconseguint l\u2019efecte de llibre circular il\u00b7lustrant la coberta i la contracoberta com si fossin la carta que els personatges estan esperant. Una carta urgent, per cert. Potser \u00e9s una indirecta perqu\u00e8 ja \u00e9s hora que prenguem la iniciativa i comencem a actuar? COPPO, Marianna Lola Barcel\u00f3 Kalandraka"}