{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Un far a la fi del m\u00f3n - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"rXwMULXyZm\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/un-far-a-la-fi-del-mon\/\">Un far a la fi del m\u00f3n<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/un-far-a-la-fi-del-mon\/embed\/#?secret=rXwMULXyZm\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abUn far a la fi del m\u00f3n\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"rXwMULXyZm\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-1947834-4.jpg","thumbnail_width":566,"thumbnail_height":800,"description":"Un far a la fi del m&oacute;n &eacute;s una de les primeres novetats d&rsquo;El&agrave;stic, nou segell de literatura juvenil del Grup Enciclop&egrave;dia. L&rsquo;obra, guanyadora del Premi Joaquim Ruyra 2022,&nbsp; s&rsquo;inscriu en un fenomen editorial que va a m&eacute;s en els darrers temps, la novel&middot;la rom&agrave;ntica amb protagonistes LGTBI+, malauradament sense gaires referents en la LIJ catalana. Acompanyant el seu pare, que ha de restaurar un vell far, en Max viatja a contracor fins a una illa remota. All&agrave; coneix l&rsquo;&Agrave;lex, un noi amb qui congenia r&agrave;pidament. Amb ell descobreix sensacions que no havia experimentat amb cap de les noies per qui s&rsquo;havia sentit atret i inicien una relaci&oacute; malgrat tots els entrebancs que es van trobant. &nbsp; Gerard Guix &eacute;s un novel&middot;lista i autor teatral amb una llarga i exitosa traject&ograve;ria. Amb aquesta novel&middot;la construeix una trama que enganxar&agrave; els joves lectors a qui agradi el g&egrave;nere rom&agrave;ntic, que podran identificar-se amb les pors, els neguits i les incerteses dels protagonistes en viure el seu primer amor.&nbsp; A m&eacute;s a m&eacute;s, ens presenta uns protagonistes masculins sensibles i allunyats dels estereotips de g&egrave;nere habituals. Ara b&eacute;, tot i que m&eacute;s ben escrita que moltes de les obres del seu g&egrave;nere, en mant&eacute; for&ccedil;a dels t&ograve;pics. Per altra banda, hi ha elements narratius que trobem q&uuml;estionables. D&rsquo;entrada, ens trobem amb un narrador omniscient que explica la hist&ograve;ria des de la perspectiva del Max, per&ograve; a mitja novel&middot;la passa a alternar aquest punt de vista amb el de l&rsquo;&Agrave;lex i fins i tot al final amb el d&rsquo;altres personatges. Aquest canvi es fa estrany i pot desconcertar el lector. De la mateixa manera, l&rsquo;autor construeix un marc narratiu amb temps de passat, per&ograve; a mitja novel&middot;la comen&ccedil;a a alternar el passat i el present sense obeir a cap ra&oacute; de l&rsquo;estructura interna. Finalment, en alguns passatges la voluntat did&agrave;ctica &eacute;s massa evident, fet que resta valor literari a l&rsquo;obra.&nbsp; GUIX, Gerard Cristina Bueno Elastic"}