{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Un fill del nostre temps - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"wmQycyy715\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/un-fill-del-nostre-temps\/\">Un fill del nostre temps<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/un-fill-del-nostre-temps\/embed\/#?secret=wmQycyy715\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abUn fill del nostre temps\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"wmQycyy715\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-121463-2-5.jpg","thumbnail_width":186,"thumbnail_height":271,"description":"L&rsquo;editorial Fonoll ha tingut l&rsquo;encert de publicar per primera vegada en catal&agrave; les obres m&eacute;s conegudes d&rsquo;&Ouml;d&ouml;n von Horv&aacute;th, que forma part de la generaci&oacute; d&rsquo;autors en llengua alemanya d&rsquo;entreguerres. Tant en Joventut sense D&eacute;u com en Un fill del nostre temps, publicada el 1938, hi apareix sense ser esmentat directament el r&egrave;gim nazi, que ja engreixava els mecanismes per dur a terme la seva sagnant obra. En el cas d&rsquo;Un fill del nostre temps, el protagonista &eacute;s un jove soldat que ha trobat en l&rsquo;ex&egrave;rcit una via per fugir de la pobresa material i espiritual en qu&egrave; es troba. Sotm&egrave;s al dictat de la propaganda que li arriba, reprodueix els missatges que escolta per fer una defensa gens reflexiva de l&#8217;ex&egrave;rcit i de la p&agrave;tria. Una ferida de guerra que el priva de seguir en actiu, el descobriment dels dubtes del seu capit&agrave; i l&rsquo;atracci&oacute; per una noia apartada pel r&egrave;gim faran que vagi obrint els ulls a la realitat aut&egrave;ntica que l&rsquo;envolta. Malgrat la dist&agrave;ncia en el temps, l&rsquo;obra de Von Horv&aacute;th &eacute;s de plena actualitat per la seva cr&iacute;tica contundent als r&egrave;gims totalitaris, que aprofiten les &egrave;poques de crisi per aconseguir el poder a trav&eacute;s d&#8217;una propaganda tan atraient com alienadora. La hist&ograve;ria s&#8217;explica a trav&eacute;s d&#8217;un estil molt personal, constru&iuml;t a base de frases curtes i directes, gaireb&eacute; pr&ograve;pies del registre teatral, que l&#8217;autor havia conreat abans de dedicar-se a la novel&middot;la. De la mateixa manera, la narraci&oacute; en primera persona t&eacute; un to fred i mancat d&#8217;empatia que lliga perfectament amb la personalitat del protagonista, un personatge buit i sense referents morals.&nbsp; HORV\u00c1TH, \u00d6d\u00f6n von Anna Soler Horta Fonoll"}