{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Una carta - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"G7G0ErCUb8\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/una-carta\/\">Una carta<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/una-carta\/embed\/#?secret=G7G0ErCUb8\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abUna carta\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"G7G0ErCUb8\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-138-261-0.jpg","thumbnail_width":597,"thumbnail_height":800,"description":"Un dia, el vent va trobar una carta perduda. La pluja havia esborrat les lletres del sobre i no podia saber-se per a qui era ni qui l&rsquo;havia escrita, per&ograve; podia llegir-se encara: &laquo;T&rsquo;estimo&raquo;. Per aix&ograve;, el vent la va enlairar ben amunt i la va emp&egrave;nyer molt fort. La carta havia de trobar el seu dest&iacute; i fer que alg&uacute; se sent&iacute;s estimat, com ara el senyor Gat, sempre tan malhumorat, tossut i sense cap amic que el visit&eacute;s. Ara, per&ograve;, potser la for&ccedil;a de les paraules li canviar&agrave; la vida&#8230; Aquesta &eacute;s la hist&ograve;ria d&#8217;Una carta, la proposta amb qu&egrave; Irene Verd&uacute; i Ver&ograve;nica Aranda van guanyar el III Premi Algar d&#8217;&Agrave;lbum Il&middot;lustrat; un conte sobre una cadena de favors plena d&#8217;humor i sorpreses on l&#8217;autora evidencia la seua sensibilitat i experi&egrave;ncia com a escriptora, com a contacontes i com a lectora de LIJ. Irene Verd&uacute; desplega aix&iacute; els mecanismes tradicionals de la literatura per a infants per a construir una narraci&oacute; &agrave;gil, tendra i entretinguda que sembla estar escrita per a ser llegida en veu alta gr&agrave;cies a l&#8217;&uacute;s de recursos expressius com ara les interrogacions, les exclamacions i les onomatopeies. La pres&egrave;ncia d&#8217;un element misteri&oacute;s, el protagonisme animal i la presentaci&oacute; d&#8217;una seq&uuml;&egrave;ncia ordenada d&#8217;accions i personatges diferents &ndash;una oca, una gallina i un gos pastor&ndash; &eacute;s una opci&oacute; cl&agrave;ssica que mai no decep. Certament, les il&middot;lustracions coloristes i simp&agrave;tiques de Ver&ograve;nica Aranda reforcen el to amable i reprodueixen l&#8217;ess&egrave;ncia dol&ccedil;a que despr&eacute;n el relat. Amb tot, les imatges no aconsegueixen fugir de la literalitat del relat i es limiten a explicar all&ograve; que el text ja diu oblidant els principis narratius d&#8217;un bon &agrave;lbum. De fet, es troba a faltar una il&middot;lustraci&oacute; de coberta amb una mica m&eacute;s de for&ccedil;a i un interior que sorprengui amb m&eacute;s detalls visuals. VERD\u00da, Irene Aranda Bromera"}