{"version":"1.0","provider_name":"Ibbycat","provider_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/","author_name":"Webico","author_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/author\/webico\/","title":"Wolfgang (extraordinari) - Ibbycat","type":"rich","width":600,"height":338,"html":"<blockquote class=\"wp-embedded-content\" data-secret=\"TPQI6j6053\"><a href=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/wolfgang-extraordinari\/\">Wolfgang (extraordinari)<\/a><\/blockquote><iframe sandbox=\"allow-scripts\" security=\"restricted\" src=\"https:\/\/www.ibbycat.cat\/es\/llibre\/wolfgang-extraordinari\/embed\/#?secret=TPQI6j6053\" width=\"600\" height=\"338\" title=\"\u00abWolfgang (extraordinari)\u00bb \u2014 Ibbycat\" data-secret=\"TPQI6j6053\" frameborder=\"0\" marginwidth=\"0\" marginheight=\"0\" scrolling=\"no\" class=\"wp-embedded-content\"><\/iframe><script>\n\/*! This file is auto-generated *\/\n!function(d,l){\"use strict\";l.querySelector&&d.addEventListener&&\"undefined\"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!\/[^a-zA-Z0-9]\/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret=\"'+t.secret+'\"]'),c=new RegExp(\"^https?:$\",\"i\"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display=\"none\";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute(\"style\"),\"height\"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):\"link\"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute(\"src\")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener(\"message\",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener(\"DOMContentLoaded\",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll(\"iframe.wp-embedded-content\"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute(\"data-secret\"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+=\"#?secret=\"+t,e.setAttribute(\"data-secret\",t)),e.contentWindow.postMessage({message:\"ready\",secret:t},\"*\")},!1)))}(window,document);\n\/\/# sourceURL=https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-includes\/js\/wp-embed.min.js\n<\/script>\n","thumbnail_url":"https:\/\/www.ibbycat.cat\/wp-content\/uploads\/978-84-664-2265-9.jpg","thumbnail_width":225,"thumbnail_height":225,"description":"Wolfgang \u00e9s un noiet d&#8217;onze anys amb un coeficient intel\u00b7lectual de cent cinquanta-dos que li permetria anar quatre o cinc anys m\u00e9s avan\u00e7at. Per\u00f2, per contra, des d&#8217;un punt de vista emocional est\u00e0 molt per sota: pateix del que s&#8217;anomena disincronia. I aix\u00f2 li provoca que no tingui amics i que visqui gaireb\u00e9 recl\u00f2s a casa amb la mare. La seva vida\u00a0es basa a fer llistes on hi apareixen tots els elements de l&#8217;entorn que no li agraden, ja que, segons sembla, ell mateix es reconeix com a tan extraordinari que \u00e9s incapa\u00e7 d&#8217;establir relacions d&#8217;amistat amb els que ell anomena \u00absota de cent\u00bb i n&#8217;odia tot all\u00f2 que fan. Per\u00f2 tot es tor\u00e7a quan un male\u00eft succ\u00e9s l&#8217;obliga a anar a conviure amb el seu \u00abpare\u00bb, un tal Carles, que el va abandonar quan va assabentar-se que la mare n&#8217;estava embarassada. Novel\u00b7la ben constru\u00efda, de bon ritme, amb la justa mesura d&#8217;elements emocionals per no caure en la ll\u00e0grima f\u00e0cil i que denota l&#8217;ofici d&#8217;estructurar hist\u00f2ries de\u00a0Laia Aguilar (Barcelona, 1976), probablement derivat de la seva feina de guionista. Tot i aix\u00f2 hi ha, des del meu punt de vista, dos elements que no m&#8217;acaben de conv\u00e8ncer. Per una banda, i no \u00e9s culpa de la novel\u00b7la, \u00e9s que es t\u00e9 la impressi\u00f3 d&#8217;estar llegint un\u00a0Wonder, la novel\u00b7la d&#8217;\u00e8xit mundial d&#8217;R. J. Palacio, o\u00a0El curi\u00f3s incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, per\u00f2 a la catalana. I aix\u00f2 la fa massa previsible. I la segona \u00e9s que en Wolfgang, derivat de la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia, agafa les frases fetes pel seu significat literal i no n&#8217;ent\u00e9n el metaf\u00f2ric. Per\u00f2, aleshores, com \u00e9s que sent ell qui escriu la novel\u00b7la, amb\u00a0una veu narrativa de primera persona, a voltes les utilitza, com quan diu que \u00abse li escapa el riure per sota el nas\u00bb (p. 38)? Tot i aix\u00f2, de ben segur que far\u00e0 fortuna als instituts. AGUILAR, Laia  Columna"}