L’hora de les goges

S’observa, darrerament, un cert neguit editorial per posar el patrimoni rondallístic nostrat en mans dels infants, adientment il·lustrat i posat al dia. Cal celebrar-ho. I aquest llibre seria un exemple clar d’aquestes adaptacions rondallístiques que es poden anomenar de «quilòmetre zero», provinent d’una editorial empordanesa que confessa obertament aquest objectiu.

Presenta una llegenda prou autòctona, si bé similar a les que es poden explicar en altres contrades i països, al voltant de les tothora misterioses dones d’aigua, o, per a més precisió, goges. L’autor ubica el relat en un molí que encara es diu Marenys, bateja la goja protagonista amb el nom de Maria Teresa, i explica —amb frases a parer nostre massa llargues i carregades de subordinades de relatiu— com el jove amo del molí es va enamorar de la Maria Teresa, i es van casar i van tenir tres filles, però sobretot el com i el perquè es va desfer aquesta aliança matrimonial, rara, però possible, arran d’haver trencat un pacte mutu i consensuat entre el que tots dos podien o no podien fer. Però aquest pacte queda molt difuminat en el relat, malgrat ser tan cabdal per copsar i assumir el poder sobrenatural de les goges.

El llibre està magníficament il·lustrat, amb imatges que aconsegueixen mantenir un aire difuminat al voltant de la protagonista, mentre que es fan més concretes en els paisatges i edificis reals. Al text hi apareixen força noms de viles o rius empordanesos, per ubicar millor el context del relat. Al capdavall hi ha setze pàgines amb propostes didàctiques de tot tipus, ja que aquesta col·lecció de la petita editorial Abastar es titula «Eines d’Aprenentatge», de manera que és prou conseqüent.

Àlbum i altres relats il·lustratsLiteratura de tradicióLlibres que experimenten amb el marc narratiu (temps i espai)