Un misteri gegantí

No totes les comunitats de veïns són complicades i plenes de conflictes. A Un misteri gegantí veurem com la Mariona necessita tenir la roba preparada amb urgència, ben neta, ben seca i ben planxada. Però sembla que tot se li giri en contra; qui la podrà ajudar? Necessitarà els seus veïns, i la seva predisposició, bondat i inventiva per resoldre un problema… gran.

El text de Laia Massons és molt dinàmic, divertit i acumulatiu en l’acció, i a mesura que avancem en la història s’hi van afegint personatges. Massons beu de la millor tradició de l’escriptura de contes, amb un llenguatge fàcil i a la vegada amb un gran sentit del ritme, cosa gens fàcil. Connecta ràpidament amb nosaltres i entrem de ple en la història.

Una escala de veïns es converteix en un microcosmos de diversitat i de formes de viure la vida, això sí, amb alegria i fent front als problemes quotidians amb tranquil·litat. I és que compartir genera bon rotllo, i així allò que semblava tan problemàtic potser no ho és tant.

Les il·lustracions de Rocío Bonilla fan justícia al text. Fresques i divertides, optimitzen els recursos narratius barrejant il·lustracions a sang, dobles pàgines, petites “vinyetes” i altres imatges que juguen també amb els blancs. Són molt costumistes, en el sentit que podem reconèixer fàcilment personatges i arquitectures. Des d’aquest punt de vista faran les delícies de molts urbanites, més aviat barcelonins. L’obra de Bonilla no deixa de créixer i els resultats són de gran factura, atents!

El lector, gràcies al text i a la imatge, podrà sentir empatia cap als personatges fàcilment, perquè l’atmosfera i l’aire que emanen ens genera aquesta sensació alegre cap a ells. Text i imatge es nodreixen mútuament, i això, normalment, és sinònim de qualitat.