El Pont de la Llum

Després que la Sara l’abandoni per un altre, l’Arnau està disposat a qualsevol cosa per recuperar-la. Fins i tot a renunciar a les comoditats de casa per anar a viure al mateix casal okupa on la noia s’ha instal·lat amb el nou company. El Pont de la Llum il·lustra el valor de lluitar per allò que de debò s’estima, i pot servir per donar coratge a qui es trobi en una situació similar. Tot i les bones intencions apuntades, el resultat no convenç. Una professora que s’implica emocionalment amb el seu alumne, pares que accepten les vel·leïtats okupes dels fills, una visió esbiaixada d’aquest moviment… Els diàlegs no sonen gaire creïbles. A més, hi ha personatges que no s’acaben d’integrar en la trama, com ara el nen subsaharià que aprèn llengua al casal okupat, que té un passat que s’evoca però que finalment no mena enlloc. És poc probable, finalment, que els versos d’Ausiàs March serveixin per tornar a enamorar cap antiga xicota.