Yasica i Yaguare

L’àlbum infantil que tenim a les mans narra una llegenda popular nicaragüenca que té origen en la tradició oral dels matagalpes, habitants del centre de la Nicaragua actual probablement des del segle I dC. La Yasica i el Yaguare estan enamorats. A la Yasica –o «donzella veloç»– li agrada caçar, s’enfila als arbres, els animals salvatges no li fan por i corre ràpid com un cérvol. És la filla d’un guerrer de la tribu dels matagalpes. El Yaguare és el fill d’un cacic d’una altra tribu veïna. Les dues comunitats estan amenaçades per una tercera tribu, situació que els fa viure una guerra constant. A causa de la inestabilitat de la seva regió, els dos adolescents decideixen anar-se’n a un lloc tranquil, a prop del naixement del riu Ucumulalí, per construir-hi un poble nou. Després d’un llarg viatge, arriben al peu de la muntanya Apante, on s’estableixen, i hi tenen tres fills, els quals es convertiran en els fundadors de la ciutat que avui es coneix com a Matagalpa.

Més enllà del valor que pugui tenir el llibre en el sentit d’acostar-nos a una cultura per a nosaltres llunyana, hi ha alguns aspectes –no tan positius– que hem de considerar. La lectura resulta farragosa i, de vegades, confusa, si tenim en compte la complexitat de la història. Segurament, una simplificació del text ho hauria posat més fàcil, qui sap. No hem d’oblidar que els nens i les nenes d’aquí desconeixen les rondalles nicaragüenques, i potser no hi entraran fàcilment si la narració no flueix. De tota manera, hi ha un annex amb informació històrica i un glossari, tot i que no acaba de resoldre la dificultat lectora prèvia que es pugui presentar. D’altra banda, lamentem que hi hagi errors de llengua importants, a més d’alguna incongruència (apante significa «turó d’aigua» o «sobre les pedres»?). Tot plegat ho acompanyen unes il·lustracions, tècnicament correctes i ben treballades, que segueixen el text fidelment. Però aquí també s’hi ha detectat algun error de contingut, com l’ús d’elements que no són propis del món prehispànic (hi havia vaques?).

Darrere d’aquest projecte, juntament amb l’editorial La Topera hi ha la Fundación Vínculos Estelí, que treballa pels drets dels infants nicaragüencs.