Crítiques
El Caputxet Verd
És l’aniversari d’en Tinet i l’àvia, com que no pot anar a la festa de celebració, li envia per sorpresa el seu gat amb un missatge penjat al collaret i un regal: una capa de color verd, casualment, el color preferit del protagonista. Emocionat amb aquest obsequi, i en agraïment, en Tinet decideix que ha de portar-li un tall de pastís quan s’acabe la celebració, però l’àvia viu a l’altra banda del bosc i de camí a casa seva haurà de travessar-lo, collir algunes flors i enganyar un llop escanyat i fredolí.
Amb indubtables referències a La Caputxeta Vermella i amb un desenllaç que tampoc no acaba de fluir, la darrera publicació d’Anna Fité torna a inspirar-se en els contes tradicionals i els personatges que formen part de l’imaginari col·lectiu amb el propòsit de capgirar els originals. Així, seguint l’empremta de Sant Toni i el gat, sobre un gat terrible que terroritza tothom, i La ratolineta Pérez, sobre la germana del ratolinet Pérez, que arreplega les dents que cauen accidentalment o es perden, l’escriptora i guionista sabadellenca presenta ara aquesta versió nova d’un clàssic destinat als primers lectors.
Finalment, el conte s’acompanya de les il·lustracions de Sònia Gonzàlez, que signa els seus treballs amb el nom de Cuchu. Totes dues ja havien col·laborat en els altres dos títols esmentats, publicats també per La Galera, ja que l’estil senzill i colorista d’aquesta il·lustradora connecta bé amb el to desimbolt i rialler del text de Fité. Amb tot, més enllà de les bones intencions, El Caputxet Verd és un altre títol més dins d’aquesta revisió i relectura més actualitzada dels contes tradicionals a què darrerament assistim.
