Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica

De Vicent Dasí (València, 1972) ja vam poder-ne llegir una obra juvenil anterior que portava per títol L’eniga Gulliver, editat pel mateix segell editorial. En aquella obra se’ns va oferir un autor amb una capacitat d’imaginació que a Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica torna a treballar i millora de forma substancial. I és que, per l’autor, que un doctor de tan sols dinou anys visqui fenòmens paranormals com els que suposen que els quatre primers pacients de la seva primera guàrdia a l’hospital de València s’elevin per damunt del llit levitant com un globus aerostàtic, pot tenir un cert deix de normalitat.

És per això que Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica, novel·la guanyadora del Premi Fundació Bancaixa de narrativa Juvenil 2018, ens ofereix de nou un relat en el qual realitat i ficció es donen la mà i transiten amb certa normalitat pel món imaginat de l’autor. En aquesta obra, en Jonathan Doogie o Doggie, segons com es miri, un petit geni tenallat per l’extenuant pressió d’una mare possessiva, es veu abocat a resoldre l’enigma que envolta aquests quatre primers pacients de la guàrdia en una torrencial nit d’estiu a València. A partir d’aquí els successos s’esdevenen a un ritme constant, fins a arribar al pinyol final, on els monstres del cinema clàssic, una mestra experta en parapsicologia, un pare absent i un cinema abandonat a punt d’explotar resoldran tot allò que ens ha plantejat anteriorment.

La novel·la, narrada per la veu del protagonista, usant un llenguatge i unes formes properes als possibles lectors, es desenvolupa sobre una base sòlida i a un ritme que enganxa per no deixar-lo fins a descobrir el desenllaç, malgrat, però, que en alguns moments es pot fer feixuc. Dasí mostra ofici, especialment en l’ús d’un llenguatge fresc i amè i en la construcció d’un món fantàstic que conviu, en bon veïnatge, amb el món real.