El ramat perillós

David Nel·lo ens presenta una obra que és un homenatge novel·lat i sentit als professors «amb vocació autèntica». Qui parla en primera persona –i ho fa de manera brillant, serena i experta– és la Blanca Marçal, professora d’institut, que es troba al darrer curs de la seva intensa trajectòria professional. La Blanca rememora algunes vivències, emet un grapat de reflexions, analitza una diversa tipologia de professors i alumnes, els quals coneix a la perfecció i clissa a primer cop d’ull després de tants anys, i finalment el focus de la Blanca i de la novel·la se centra en un jove alumne introvertit amb qui topa quan li toca fer una substitució en una classe. Lluny de permetre’s mirar en una altra direcció, la Blanca Marçal decideix anar al fons de l’assumpte, intentar resoldre la situació i ajudar l’alumne.

Aquest conflicte concret, que té una enorme força literària i seria capaç d’atraure la mirada del lector jove, queda un pèl massa diluït enmig de la reflexió i l’anàlisi del món de l’ensenyament. Al meu parer, la combinació entre conflicte i reflexió no manté un equilibri suficient, i aquesta irregularitat fa que tant el ritme com l’interès lector se’n ressentin, cosa que converteix El ramat perillós en una novel·la més recomanable per a tot aquell adult interessat en el món educatiu que per a un públic jove.