Mites i llegendes

L’editorial Baula ens ofereix en col·laboració amb l’editorial britànica Macmillan Mites i llegendes, un llibre il·lustrat en una exquisida edició de luxe. Aquesta proposta conté quaranta-tres narracions etnopoètiques provinents de tots els continents del planeta, des de relats de la mitologia grega o nòrdica fins a llegendes i contes nigerians, asteques, australians, italians o japonesos.

El llibre s’obre amb un pròleg de Michael Morpurgo, que justifica per què s’ha de llegir i per què cal conèixer aquests materials provinents de la literatura de tradició oral. Unes fonts que segons l’escriptor anglès, que cita autors de renom com Tolkien, Lewis, Pullman o J. K. Rowling, que s’aniran incorporant al llarg del relat, són les bases i els referents de la ficció actual, ja sigui en format paper, digital o audiovisual. 

Els relats inclosos estan dividits en sis grans temes d’extensió variable: «Principis i finals» (10 relats), «Déus i deesses» (6), «Herois i monstres» (8), «Màgia» (5), «Els elements» (8) i «Els romanços» (6). Al final del llibre s’inclou un epíleg amb algunes definicions i un breu panorama històric de l’editorial Macmillan, creada el 1843 –i no el 1943, com es pot llegir a la pàgina 335!– pels germans escocesos David i Alexandre Macmillan. Aquest segell, ara gegant editorial que opera a més de setanta països, va ser un dels pioners en la publicació d’obres infantils i juvenils il·lustrades, de la mateixa manera que ho va ser Hetzel a França. Les darreres pàgines incorporen una minibiografia dels autors, dels adaptadors i dels il·lustradors, com Arthur, Rackham, Walter Crane, Warwick Goble o altres menys coneguts com Frank C. Papé, que formen part del fons tradicional d’aquesta empresa britànica.

Llàstima d’alguns errors en les dates, que no es faci esment de les persones que han ajudat a elaborar aquesta antologia, ni tampoc de l’equip que ha adaptat aquest material en l’edició actual. Malgrat això, és un llibre perfecte per a amants de la mitologia i necessari per tenir a escoles i biblioteques. I és que, tal com diu Morpurgo al pròleg, «Gràcies a aquests relats, continuarem aprenent, fent-nos preguntes i buscant la saviesa i la veritat».