Bergold

Si busques a Internet «Goldberg Variations + boring» t’apareix un article de The Guardian que afirma que Breaking Bad són les «Variacions Goldberg de la misèria humana». L’autor del text, el pianista Jeremy Denk, confessa que malgrat el dolor que li ha causat aquesta peça musical per la seva complexitat hi torna sense remei, sumant-se a les files dels «Goldberg Anònims». De fet, la seva crítica de les Variacions Goldberg gairebé podria substituir la meva pròpia pel que fa a la descripció de l’obra, ja que bona part de les característiques que en desgrana es podrien aplicar a la novetat del polifacètic Josep Lluís Badal Bergold. La vida variada de Bergold Petit en una ària i trenta variacions.

Després del desconcert inicial —que en canalla menys compromesa i acompanyada podria dur a l’abandonament precoç del llibre—, virtuosisme poètic són les primeres paraules que em van venir al cap quan amb prou feines portava cinc pàgines d’aquest recull de relats inspirat en la coneguda obra de Bach i protagonitzats pel nen Bergold. Amb dues àries que obren i tanquen el volum, a manera de presentació i conclusió, les trenta variacions s’aturen en sengles Bergolds ben diversos que habiten els seus somnis i reflecteixen la multiplicitat de jos que podem arribar a ser. Com en la peça de l’alemany, hi ha una base harmònica de fons que es va repetint, amb una riquesa ubèrrima d’imatges poètiques i referències intertextuals que es barregen amb l’humor irònic i la fantasia desbordant, sempre dins d’un món oníric que en bona part dels relats fa pensar a l’aclaparat lector que està acompanyant l’autor en un viatge psicotròpic en què sempre sona bona música.

Les delicades miniatures del guardonat Pep Montserrat ofereixen un necessari recés d’aquesta torrencialitat creativa. Agrupades generalment de quatre en quatre i amb un peu de foto que imita les anotacions musicals, les sòbries però suggeridores il·lustracions són una reinterpretació lliure de cadascuna de les variacions, i com fites en aquest univers aparentment sense sentit ajuden a fixar el recorregut traçat en els últims quatre relats. Com els textos, les miniatures també estan unides per una harmonia de fons, amb les línies del pentagrama i la paleta continguda que juga amb el bitò en cadascuna de les estampes.

Tenir dos mestres indiscutibles com Badal i Montserrat junts en un mateix volum és un luxe que, com les Variacions, no està pensat per a orelles inexpertes ni com a via d’entrada per conèixer l’obra infantil de l’autor (sobretot perquè d’infantil en té poc). La lectura de Bergold requereix una predisposició a deixar-se portar per camins insospitats, només assaborint el so de les paraules i esperant l’embat de la propera onada. Al capdavall, ens convida a capbussar-nos-hi amb el mateix delit amb què el músic de la coberta es fica dins del piano.

Més enllà de la qualitat manifesta del text, les imatges i l’edició —la marca de la casa de l’eclèctica col·lecció «L’Arca»—, com a mediadora cal que em pregunti quin és el destinatari ideal per a aquest llibre i com ho podem fer perquè hi arribi. Imaginant que va a parar a la zona LIJ de llibreries i biblioteques, m’aventuro a dir que Bergold, com bona part d’aquelles obres inclassificables i transgeneracionals, no sortirà gaire en préstec ni circularà per les aules si no és agombolat per un mediador entusiasta.