Cent llavors que van volar

Sempre és bo llegir un llibre provinent de l’editorial portuguesa Planeta Tangerina, tant pel seu disseny acurat com per la creativitat dels seus plantejaments, i en aquest cas les expectatives no ens han defraudat.

El plantejament de l’obra rau en l’axioma de saber quantes llavors es malbaraten de totes les que arriba a produir un arbre. Vet aquí un pi pinyoner que espera dies i dies per deixar anar ni més ni menys que cent llavors, en el seu millor moment. Amb aquestes cent llavors comença un compte enrere (i aquí el llibre esdevé un àlbum didàctic encaminat a aprendre a fer restes) que aviat esdevindrà melodramàtic (i aquí hi ha un heterogeni llistat d’éssers animals, minerals, humans i diversos ginys de l’entorn), si no fos… (i aquí el llibre esdevé un àlbum didàctic que és un cant de lloança admirativa per la natura i la seva saviesa). És a dir: es tracta d’un dels anomenats llibres il·lustrats de coneixements o de no-ficció, on s’hi exposen, amb un text ben escandit i rimat, les mil i una peripècies de les llavors.

Les il·lustracions de Yara Kono són, com és costum en la línia editorial de Planeta Tangerina, més gràfiques que documentals i presenten textures geometritzants en colors ben saturats i compensats. El text, de Minhós Martins, és força atractiu i prou ple de suspens per no decaure en cap moment. Tot i així, potser la traducció de les estrofes rimades podria ser més fluida, i aquesta seria l’única observació que gosaríem fer davant d’un llibre original i atractiu.