Dark i els pirates del Llac

Els pirates del Llac són una colla d’amics que naveguen amb l’Audaç d’una banda a l’altra del llac imaginant aventures. Un dia, se’ls apareix el fantasma d’un nen ofegat no fa gaire, del qual no s’havia pogut trobar el cos i enterrar-lo i, per tant, no podia descansar fins que algú pogués fer-ho. I això és el que demana a la colla. Darrere la mort del noi i dels pares en un accident poc clar, hi ha una trama d’especulació immobiliària en detriment de la conservació del llac. La història es presenta interessant i té una certa intensitat l’explicació que Dark, el fantasma, fa als nois per demanar-los que l’ajudin.
A partir d’aquí comença una aventura amb un patró conegut: infants que no s’espanten, que confien més en un vell estrafolari que en els pares, que no els fa enrere presenciar com s’ofega un home, falsejar una veu per telèfon, que inventen sortides de nit que els pares s’empassen… Lorman té sentit de l’aventura i ofici d’escriure i això hi és, però si no fos per la tendresa i oportunitat de les aparicions del fantasma, no tindríem més que el que ja hem comentat moltes vegades: una de lladres i serenos protagonitzada per infants que ningú de nosaltres pot reconèixer en els infants de veritat.