De pel·lícula.

Obra que s’articula a partir d’un índex de títols de films que tenen referència a cada capítol. La Rose viu amb la mare, la germana i el padrastre. La mare és una dona anul·lada a qui, com a la Rose, agrada veure cinema. El padrastre intenta agredir sexualment la germana, que fuig amb la Rose. Aquí s’obre una nova línia argumental. I amb la demanda d’ajut a una àvia se n’obre una altra, de manera que la història deriva cap a altres històries que conflueixen de manera forçada.
Si l’autora aborda el tema de l’agressió sexual dins la família és perquè vol dir-ne alguna cosa. Què vol dir-ne exactament? Ens quedem sense saber-ho perquè en realitat és només un punt de partida per fer una novel·leta d’aventures amb protagonistes joves. Quina conclusió pot treure’n el jove lector? Si mai et trobes una realitat similar: no se n’ha de parlar amb cap adult, no t’has d’enfrontar a la mare per fer-li-ho saber, has de demanar als amics que t’ajudin a amagar-te i al mossèn, també. L’agressió no deixa seqüeles i una noia se’n refà fàcilment, sobretot si al darrere del drama pot viure una pel·lícula de «lladres i serenos» que l’estimuli i la distregui.