Deu mascotes i un drac

Transitant entre el terreny de l’humor i el misteri, Ruiz Garzón escriu una obra ambiciosa pel que fa a estructura i trama. L’autor prescindeix del narrador i explica la història a través dels monòlegs de dotze personatges. Si tenim present que es tracta d’una obra detectivesca, la dificultat es multiplica. Si hi sumem que els protagonistes són mascotes que comparteixen una psicòloga, especialitzada a donar joguines i enginys electrònics als seus pacients, és evident que no és fàcil donar forma a tot plegat.

Garzón presenta els monòlegs de cada animal un rere l’altra, com a respostes a un interrogatori policial que investiga justament la desaparició de la doctora Espinosa, la metgessa eriçó que comparteixen. De cada un d’ells Manuel Ortega en fa una il·lustració en color, que mostra mascota i amo, seguint el mateix to caricaturesc i desenfadat del text.

La idea, doncs, és que la història global es vagi confegint amb la suma de les diferents històries parcials. Per fer-ho possible, l’autor intenta personalitzar al màxim cada personatge, amb una fitxa descriptiva, una veu i uns tics propis, però el cert és que, potser perquè en són molts, a mesura que avances la lectura es fa difícil no perdre’s una mica, entre bromes i anècdotes dels interrogats.

El tancament argumental, i la resolució per tant del misteri, també em planteja algun dubte. Em sembla que faltaria una mica més d’explicació per encaixar la referència a l’obra d’Agatha Christie, la identitat de l’inspector, de la superjoguina i de les intencions de la doctora. Tot plegat pot resultar una mica confús i generar la sensació que la novel·la policíaca que ens havien promès al final ha acabat sent una altra cosa.