El gos de la Mia

La Mia desitja, per damunt de tot, tenir un gos. Un bon dia, la sort li somriu: tornant a casa es troba una bola peluda que acaba esdevenint la seva inseparable mascota, el seu Pelut. Amb la convivència, els llaços entre l’animal i la Mia es van reafirmant i, en paral·lel, el Pelut va agafant unes dimensions físiques sorprenents. Així mateix, el seu comportament és tan diferent del de la resta de gossos… No serà fins que el porti al veterinari que la Mia descobrirà que es tracta d’un os.

L’àlbum, que va guanyar el XII Premi Internacional Compostel·la 2019, és un devessall de color, des de la coberta fins a cadascun dels fulls, passant per unes guardes delicioses, tant a la vista com, intuïm, al gust.

Aquest cromatisme encès i contrastat està al servei d’una història tendra que gira al voltant de l’estima pels animals i de la superació de tot tipus de dificultats, en especial de certes convencions socials. Amb tot, la responsabilitat que suposa tenir cura d’un animal i la problemàtica de la captivitat són els veritables leitmotivs de l’obra. Aquesta qüestió queda a bastament resolta amb la paraula «casa» prenent tot el seu sentit i posant punt final a la història.

En definitiva, estem davant d’un viatge pels replecs de l’amistat incondicional i la manca de prejudicis, amb una posada en escena radiant construïda a base de dibuixos ingenus i, sobretot i com ja s’ha dit, de la generosa policromia.